Indrets

La infantesa de Joan Miró, com és sabut, va ser marcada per les vacances a Cornudella de Montsant, a casa dels avis paterns, i a Mallorca, amb la seva àvia materna. De ben petit, dibuixar ja era «una veritable necessitat física» i, fins i tot, ell mateix recorda que amb 5 o 6 anys, mentre es banyava en un riu del camp de Tarragona, ja pensava que podria agafar una mica de fang per decorar la tela d’un paisatge pintat.

A partir dels dibuixos que es conserven al fons de la Fundació Joan Miró de Barcelona, es documenta l’estada a Cornudella el 1906, amb 13 anys, i les visites als pobles del voltant. També el 1917, amb 24 anys, va pintar una sèrie de quadres a Siurana i Prades, on hi anava des del mas de Mont-roig, als estius, quan visitava també els avis de Cornudella, a uns trenta quilòmetres. De Cornudella en va pintar vistes del poble: l’església renaixentista (Cornudella, poble i església) i la plaça de la Vila (Cornudella, carrer del poble). També d’ermites: Cornudella, capella de Sant Joan petit i Cornudella, ermita de Sant Joan del Codolar. Vistes del poble i masies: Estudi de cases i personatge, Cornudella, cases, Cornudella, paisatge amb casa i arbre i Cornudella, paisatge nocturn. Així mateix, va dibuixar altres paisatges, en què els arbres hi tenien una gran rellevància: Cornudella, camí amb xiprers o Cornudella, paisatge amb arbres, pertanyent a la sèrie homònima. A la primavera del 1917, Miró tenia 23 anys, fa una estada a Siurana, a vuit quilòmetres de Cornudella, on hi pinta vuit teles: Siurana, poble i camí, Siurana, el sender, Siurana, el poble, Siurana, l’església, Siurana, Siurana, l’església, Siurana, la Maria i Siurana, dones jugant a cartes. Sis paisatges i dues composicions amb dones. 

Pel que fa a l’estada a Prades, sens dubte, el va impressionar el paisatge de la «vila vermella» i la natura de les Muntanyes de Prades, amb l’ermita de la Mare de Déu de l’Abellera. Una petita construcció del segle XVI, penjada enmig de la muntanya i situada en una balma amb una vista espectacular sobre la vall del Brugent. Un paisatge, sens dubte, germà del que fou la seva font creativa principal a Mont-roig del Camp. De la vila de Prades, ja en va pintar diversos dibuixos dels carrers i l’església en les excursions amb l’avi Joan Miró, ferrer de Cornudella, l’estiu de 1906, quan van visitar Ulldemolins, Porrera, Albarca i Prades. I, l’any 1917, també, junt amb els vuit quadres de Siurana, en va pintar dos de Prades: Prades, un carrer (FJM) i Prades, el poble (Museu Guggenheim de Nova York).

En la genealogia d’Antoni Gaudí i Cornet hi havia artesans de l’ofici de calderer per les dues bandes de la família. La paterna provenia de Riudoms, on hi tenien una petita propietat rural, el mas de la Calderera (declarat bé cultural d’interès local el 1993), que estava proveïda d’aigua per una mina i s’hi cultivava horta i vinya; per això, hi anaven sovint quan Gaudí era un nen. La seva família era modesta, per bé que econòmicament independent i amb una elevada base cultural, sempre fonamentada en la lectura i els llibres, que ell mateix llegia amb avidesa en els llargs períodes de malaltia que el feien romandre sovint al mas de Riudoms, en contacte directe amb la natura. De camí cap al Mas de la Calderera, pel marge esquerre de la riera de Maspujols i direcció a la muntanya, hi ha una petita arbreda, el pinar del Sec, que era escenari dels jocs d’infància del petit Anton. Jugant amb les sargantanes, els caragols i les plantes, Gaudí fantasiejava sobre llegendes èpiques protagonitzades per aquests protagonistes singulars. Consten anècdotes de veïns que conten que s’enfadaven amb el petit Gaudí perquè es dedicava a desmuntar els marges fets de pedra i còdols tot cercant petits animalons per jugar-hi.

Al costat de l’herència psicològica que va rebre de Reus, com a centre i resum del Camp de Tarragona, com a població mercat en què confluïa tota la gent que volia prosperar, doncs, són molt importants els valors del món agrícola que va aprendre a Riudoms, al mas de la família paterna, com per exemple la força imponent d’un arbre sol, no com a part d’un bosc, sinó capaç de créixer i produir per ell sol o la capacitat d’adaptació dels elements naturals al medi. Al Riudoms de la infantesa de Gaudí, hi destaquen els tons groguencs de la llum mediterrània brillant, dels camps de vinya i cereals a la tardor, dels líquens (simbiosi de fong i alga) que creixen en les escorces dels arbres o de la flor del crespinell (conegut com a crespinell de Reus).

També podeu visitar la ruta urbana Gaudí a Riudoms: amb la plaça de l’Arbre (projectada per l’arquitecte japonès Hiroya Tanaka), la casa pairal dels Gaudí al raval de Sant Francesc (on hi tenia la caldereria el seu pare i que actualment és un equipament cultural visitable), la plaça de l’Om o l’estàtua dedicada a Gaudí a la plaça de l’Església de Sant Jaume. En teniu l’itinerari aquí.