Indrets

Joan Miró se sentia plenament identificat amb el Camp de Tarragona. En una carta a Lola Anglada (21-7-1915), diu: «Jo em trobo en aquesta terra de foc i mar blau, molt blau. Déu l’ha fet ben formós, aquest país del Camp de Tarragona! Aquí jo treballo molt, treballo desesperadament.» Són els estius intensos al mas de Mont-roig, quan pinta una sèrie de dibuixos de les feines del camp i del port de Cambrils. Per exemple, hi veiem pagesos amb carro o treballant, dones arreglant les xarxes de pescar, grups de pescadors descarregant peix o escenes de mercat (de peix i de productes del camp). En una altra carta a Anglada (7-8-1915), Miró descriu: «He arribat novament a aquesta terra de llum i mar, de pagesos molt vermells de galtes i forts com aquestes muntanyes i barques amb veles molt blanques, que treuen peixos de molts colors…» Segons el fotògraf E. Scheidegger, també: «A Miró le fascinaba todo esto y le inspiraba para su trabajo. Me encargó que plasmara en mis fotografías todo este mundo del mar…» Cambrils, a principis del segle XX, era l’estació de tren més propera al Mas Miró, a uns set quilòmetres, i també hi havia bona carretera per anar-hi de visita o a pintar. L’any 1917, Miró hi va pintar dos quadres: Cambrils, la platja i Cambrils, el port. En una carta a Lola Anglada (18-9-1917), li explica la vida al Mas i com treballa a Cambrils: «Dia admirable, ben lluminós, música de colors. Festa de la verema i trepitjar els raïms. […] Aquesta tarda, després de dinar… en bicicleta, gomes ben inflades, carretera rodant per les dues lleugeres rodes. Arbres, vinyes, oliveres, pins, una faixa de platí. En pocs minuts a Cambrils davant d’una tela i cavallet. El mar, barques, gossos que empaiten als galls. Brava gent de la mar… Després del treball arribo a casa cansadíssim, poc disposat a acabar d’esprémer el cervell. Nit, després de sopar, a dormir el somni dels que caven la terra i la llauren…»

Font destacada: Juncosa Vecchierini, Elena. «Mas Miró (Mont-roig). Aportaciones documentales a uno de los espacios creativos de Joan Miró». Premi Pilar Juncosa d’Investigació 2011 (Fundació Pilar i Joan Miró, Mallorca), inèdit.

La platja i l’ermita de Sant Salvador és per a Pau Casals el vincle permanent amb la seva terra i la seva infantesa. Quan era petit, la seva mare el portava sovint a l’ermita romànica de Sant Salvador, en la qual explica que va descobrir el sons del vent que es filtrava i xiulava a través dels petits finestrals i el sentit de la llum mediterrània.

L’ermita de Sant Salvador del Vendrell, documentada des del segle XI, és considerada una de les construccions més antigues del municipi. Durant segles va ser la primitiva església i parròquia del Vendrell, fins que a inicis del segle XIV, a causa dels atacs pirates, el bisbe Ponç de Gualba va traslladar la parròquia al nucli de la vila.

Tot i l’origen romànic, l’aspecte actual és fruit de les nombroses reformes posteriors, que en van transformar completament l’estil. L’edifici, situat al barri marítim de Sant Salvador i molt a prop del mar, és d’una sola nau rectangular amb volta de canó. La façana emblanquinada s’obre amb una porta d’arc escarser i una espitllera, i es corona amb una espadanya i un portal refets a principis del segle XX.

Joan Miró tenia l’hàbit de baixar diàriament des del Mas de Mont-roig fins a la platja de la Pixerota a nedar i fer gimnàstica. Li agradava recollir-hi pedres, arrels i canyes per fer escultures, i altres objectes que el mar arrossegava i que després li servien d’inspiració per a les seves obres. Alguns d’aquests encara es conserven al seu taller de Mas Miró. A la vora del mar, també hi va trobar la inspiració per crear una de les seves primeres obres pictòriques, Platja de Mont-roig (1916). 

​​«La platja de Mont-roig és d’una gran bellesa, és molt estimulant per a mi. Des de la platja i mirant cap a la muntanya es veuen unes formes punxegudes que són molt impressionants. Allà, a prop de la Caseta dels Carabiners, hi havia un majestuós pi. Anava cada dia corrent des del Mas fins a la platja. Em posava per perdre grassa una mena de cotilla com aquella que encara ara es posen els boxejadors i els jugadors de futbol, i damunt un jersei de llana. Em feia suar molt. Quan arribava a la platja, la suor em regalimava com aigua; em treia el jersei i em posava a fer gimnàstica. Finalment, em tirava a l’aigua i després prenia un bany de sol. A la platja sempre hi recollia coses. Veia un objecte, una arrel o una petxineta i m’hi sentia atret. Ho agafava, ho estudiava. M’estimulava molt.»

Des del Mas Miró, en el trajecte cap a la platja de la Pixerota, entre camins marcats per les roderes dels carros i barrancs farcits de vegetació, Joan Miró hi troba el fonoll aromàtic, les atzavares florides amb branques de formes piramidals (que fins i tot fan pensar en el símbol mironià de l’escala de l’evasió), les figueres dolces (que tant agradaven al pintor), els canyars florits de blanc i els pins singulars que sovint es podien veure abans d’arribar a les platges naturals i salvatges de Mont-roig.

Font destacada: Juncosa Vecchierini, Elena. «Mas Miró (Mont-roig). Aportaciones documentales a uno de los espacios creativos de Joan Miró». Premi Pilar Juncosa d’Investigació 2011 (Fundació Pilar i Joan Miró, Mallorca), inèdit.

«La bellesa de Catalunya em nodreix des de la infància. I quan tanco els ulls, veig el mar de Sant Salvador, i la vila marinera de Sitges, amb les petites barques de pesca a la sorra, les vinyes, les oliveres i els magraners del camp de Tarragona, el riu Llobregat i els pics de Montserrat. Catalunya és la terra on vaig néixer i l’estimo com una mare.»

La primera ocupació de la zona es remunta al segle XI. I, al segle XVIII, des de la platja de Sant Salvador, s’embarcava aiguardent i vi cap als ports d’Amèrica i Europa. Per això, hi havia sempre una gran activitat, fruit de l’intercanvi comercial i social. La platja de Sant Salvador és per a Pau Casals el vincle permanent amb la seva terra i la seva infantesa. Quan era petit, la seva mare el portava sovint a l’ermita romànica de Sant Salvador, en la qual explica que va descobrir el sons del vent que es filtrava i xiulava a través dels petits finestrals i el sentit de la llum mediterrània. Solien fer llargues passejades per la platja i, al llarg dels anys, s’hi va fer construir la casa d’estiueig, on retornava cada estiu després de les seves gires per tot el món per descansar i retrobar-se amb la família i els amics. Casals va ser sempre un gran enamorat del mar… la llum intensa, la remor de les onades, la sorra de la platja, l’olor de l’aigua salada, els elements naturals marins…

«Algunes de les estones més divertides de la meva vida les he passades jugant a tennis, muntant a cavall, nedant… I era possible portar-les a la pràctica gràcies a la proximitat de Sant Salvador, on tenia la meva anhelada platja.»

A la costa del Baix Penedès, Pau Casals hi feia llargues passejades, entre espais naturals, en un barri mariner per excel·lència. Es relacionava molt amb els pescadors de la platja de Sant Salvador, de qui n’admirava la feina i la fortalesa, i feia elogi dels seus veïns, els mariners.

«No crec que passi un dia de la meva vida en què no miri de nou amb sorpresa el miracle de la natura.»

L’àrea natural de les Madrigueres és un espai litoral d’unes 30 ha, situat al nucli marítim de Sant Salvador del Vendrell, en el qual es demostra el triomf de la natura. Comprèn l’antiga llera de la riera de la Bisbal i els terrenys inundables adjacents, des de la via del tren fins al mar. Es tracta d’un espai que no ha estat urbanitzat i on encara s’hi poden trobar zones agrícoles derivades dels antics usos agraris tradicionals que ja han desaparegut. És una zona de petites dimensions però amb diversitat d’hàbitats: platges de sorra i dunes, llacunes litorals amb jonqueres i canyissars, bosquines mediterrànies i màquies amb alzines. Hi crien nombroses espècies d’ocells, com el corriol. A la vora de la platja hi ha un búnquer de la Guerra Civil. En general, té un elevat interès ambiental i paisatgístic, pel seu caràcter singular en un entorn litoral totalment urbanitzat i pel seu paper com a corredor ecològic entre el mar, els camps i les muntanyes interiors. Un espai ideal per anar-hi a veure una posta de sol després d’un dia d’excursions i connectar en harmonia amb el planeta!