Indrets

A l’interior dels Ports, s’hi pot visitar la cova o balma (coveta dels Ullals de Morago) en què Picasso i el seu amic Manuel Pallarès es van estar l’any 1898 i, probablement, allí van decidir fer vida «primitiva» als Ports durant l’estiu i treballar-hi, mentre Picasso s’acabava de guarir d’una malaltia.

«Les meves sensacions més pures les vaig experimentar en una gran forest d’Espanya (els Ports d’Horta) quan, als setze anys, m’hi vaig retirar a pintar.»

Pablo Picasso va viure un temps als Ports, on dormia en una cova amb el seu amic, fill d’Horta de Sant Joan, Manel Pallarès. 

La cova (anomenada tradicionalment coveta dels Ullals de Morago) es pot visitar seguint l’itinerari senyalitzat pel Parc Natural dels Ports. És un recorregut d’uns 3 km, circular, de dificultat baixa. Amb una durada aproximada de 1 hora, ideal per fer en família.

L’itinerari parteix de l’àrea de lleure de La Franqueta, situada a la vora del riu dels Estrets. La zona és de fàcil accés, amb una bona oferta de senders i dos espais interpretatius a l’aire lliure, el del mas de Quiquet i el de la Marbrera.

Descarrega-te’n el recorregut aquí.

Des de l’Ecomuseu dels Ports, us informaran dels diversos itineraris pel parc natural amb Horta de Sant Joan com a porta d’entrada, enmig de frondosos boscos, roca calcària i fauna salvatge. També us sorprendran per la seva bellesa les piscines naturals de les Olles i els assuts de Lledó. Hi podeu fer una bona parada per refrescar-vos!

Recentment, s’ha demostrat que Antoni Gaudí també es va inspirar en els relleus de les roques vermelles del Camp. Concretament, en un paratge proper i amb la mateixa geologia (roques granitoides i granodiorites rogenques amb perforacions i formes ondulades infinites produïdes per la força del vent) que l’Espai Natural de la Mare de Déu de la Roca, el coll de la Desenrocada, situat a l’encreuament dels antics camins que anaven als pobles de l’Argentera, Vilanova d’Escornalbou i Colldejou, i era un lloc familiar i de pas en temps de Gaudí. En aquest paratge natural és possible contemplar moltes roques que tenen una gran similitud amb element emblemàtics de l’obra gaudiniana, la són les xemeneies, la façana i les portes de la Pedrera; els pilars i el drac del Park Güell o els balcons de la Casa Batlló. 

«Tot surt del gran llibre de la natura.»

«La línia recta pertany a l’home, la línia corba, a Déu.»

«L’arquitectura és l’ordenació de la llum.»

Us recomanem fer-hi una ruta a peu des de l’Argentera, cap al cim del coll Rodó i fins a trobar l’indret ple de formes de pedra arenosa vermella de la Desenrocada.

Les formes naturals de l’Espai Natural de l’Ermita de la Roca motivaren un jove Miró a deixar fruir la seva influència cezanniana i va pintar-hi el seu color roig «envinagrat». Deia Miró, a més, que el secret de la seva obra era l’equilibri. La posició de l’ermita de Sant Ramon, veïna de l’ermita de la Mare de Déu de la Roca, amb les seves formes cúbiques del penyal roig i tot el conjunt, desafiant les lleis de l’equilibri, van captar l’atenció del geni. De fet, el quadre Mont-roig, Sant Ramon (1916), pintat des d’un punt proper, és la visió des del darrer tram del camí Vell del conjunt de formes fantasioses i equilibrades de l’ermita i les roques. Miró anava sovint fins a la muntanya roja; el recorregut pel camí Vell de l’Ermita des del Mas era molt habitual en les passejades de la seva vida quotidiana i, fins i tot, s’hi aturava a refer algun marge de pedra seca. Les formes geològiques tan característiques produïdes en les roques i les cavitats granitoides i granodiorites d’edat paleozoica per l’erosió de la força del vent en la muntanya i l’Areny deia que li recordaven l’obra d’Antoni Gaudí.

«L’ermita de la Mare de Déu de la Roca sempre ha estat un gran impacte per a mi. Té una força enorme. Les pedres em recorden molt l’arquitectura de Gaudí. També hi ha l’ermita de Sant Ramon, on sovint hi sobrevolen corbs. És una cosa molt impressionant, allà penjada. I, aquell color roig envinagrat que dona nom al poble: Mont-roig, és a dir, muntanya roja.»

L’any 2022 la Generalitat de Catalunya va declarar bé cultural d’interès nacional, en la categoria de monument històric, l’ermita de la Mare de Déu de la Roca, a Mont-roig del Camp. L’ermita és un conjunt edificat documentat des del segle XIII, situat en un indret privilegiat de domini sobre el territori del Camp i amb connotacions simbòliques i llegendàries molt arrelades. És un santuari marià ubicat en els estreps de la serra de l’Areny, la qual està farcida de coves i de roques modelades per l’erosió del vent des de l’època del triàsic i amb formes sinuoses infinites. La posta de sol des de la muntanya de l’Areny és un imperdible!

Hi podeu accedir fàcilment a peu seguint el GR 192, o fer-hi alguna de les diverses rutes de senderisme de Mont-roig Miami. D’altra banda, també és molt interessant la ruta de les barraques de pedra seca del municipi.

Picasso, també tenia a prop muntanyes amb una presència màgica en les seves dues estades a Horta de Sant Joan, que van marcar profundament la seva obra. 

La muntanya de Santa Bàrbara d’Horta s’enfila recargolant-se i amb formes punxegudes cap al cel. Als seus peus hi ha el convent de Sant Salvador d’Horta (o de la Mare de Déu dels Àngels), amb una església que representa el millor exemple d’arquitectura religiosa templera a Catalunya. Tot el conjunt està declarat monument historicoartístic. Va pintar aquell paratge en La processó al Convent (1898). 

Per altra banda, el convent de Sant Salvador, així com la muntanya de Santa Bàrbara, han estat dos elements que marquen la identitat dels habitants d’Horta de Sant Joan. En aquest sentit, la muntanya de Santa Bàrbara també va suposar un element identitari per a Pablo Picasso, que la va pintar en múltiples ocasions en els seus inicis en el cubisme, en la segona visita al municipi.

Un cop arribats al peu de la muntanya de Santa Bàrbara, al convent, la lleugera ascensió a la cova de Sant Salvador ofereix, des d’arran de les parets de conglomerats, una visió panoràmica sobre el relleu i el mosaic de la Terra Alta, així com sobre el poble d’Horta de Sant Joan, el qual es troba encimbellat, ja que és una excel·lent mirador natural.