Colors

Un paisatge que avui dia és un mosaic agroforestal format per camps d’oliveres, vinyes, ametllers i sembrats, que queden emmarcats als peus de les elevades parets dels Ports. Aquests relleus abruptes, que presenten vistosos plegaments, contrasten cromàticament amb els fragments forestals que s’hi intercalen, així com amb els canvis estacionals de la vinya i els cereals o la floració dels ametllers.

El mosaic dels camps de conreus i la variació dels seus colors, ocres, verds i grisos (en funció de l’època de l’any) conformen un llenç cubista, colors que foren característics de les obres cubistes de Picasso i d’altres artistes del corrent.

Durant la primera estada a Horta, Picasso i el seu amic Pallarès anaren a visitar el convent de Sant Salvador, en aquell moment encara habitat, i passaren la nit a dalt de la muntanya de Santa Bàrbara, a dins d’una cova.

Va ser, doncs, el primer contacte amb la natura, ja que posteriorment s’endinsaren al massís del Ports durant uns quants dies.

El convent de Sant Salvador i la Muntanya de Santa Bàrbara són un mirador excel·lent sobre la plana de la Terra Alta, amb vistes al verd mediterrani tan característic, i les muntanyes del Parc Natural dels Ports.

La vegetació que acompanya té un caràcter fortament mediterrani, en què el verd apagat, gairebé grisós dels pins o les estepes es veu només alterat pels petits esquitxos de colors de les floracions d’herbes i plantes, que aprofiten els escassos espais de la vida que permeten aferrar-s’hi. 

Abundant en aquestes terres, va ser un arbre molt estimat i emblemàtic per a Picasso. En la seva casa de Notre Dame de Vie en tenia de plantats i, tal com queda recollit per la visita que van realitzar Joaquim Cortés i Joaquim Ferràs, el mateix Picasso explicà: «Mireu, aquest paisatge sembla del vostre poble, és costerut i ple de pins. I aquestes oliveres sempre em diu Dominguín, aquell torero que és amic meu, que les talli perquè em trauen la vista de la casa i, a més, no em fan mai olives. Però jo no vull, m’agraden, em recorden Horta.»

El molí d’oli és un altre dels espais destacats pels hortolans que Picasso va plasmar en un quadre. El molí d’oli era un espai imprescindible per a una gent dedicada al cultiu de l’olivera, en el qual Picasso havia berenat més d’una vegada pa torrat amb oli.