Colors

En general, podem dir que tota la natura que envoltava Antoni Gaudí en les seves estades a Riudoms prenia una coloració groguenca, especialment en les èpoques més seques o hivernals. En aquest ambient rural, hi destaquen els líquens, simbiosi de fong i alga, que creixen en les pedres o en les escorces dels arbres de la riera de Maspujols i les terres dels voltants, ja que presentaven unes rugositats i unes formes molt especials, així com unes coloracions que anaven variant al llarg de l’any per tota la gamma de tons de groc, que de ben segur van inspirar els rics motius vegetals de les obres arquitectòniques de Gaudí, com ara les flors i els relleus de la façana de la Casa Vicens, o les combinacions de textures aconseguides a partir de la utilització de materials singulars, com per exemple en el Parc Güell.

Gaudí referint-se a l’eucaliptus que veia per la finestra del seu estudi deia «Aquest arbre proper al meu obrador, aquest és el meu mestre». Realitzava una comparativa amb l’estructura d’un arbre i les columnes de la Sagrada Família. «La construcció té per objecte lliurar-nos del sol i de la pluja: és imitada per l’arbre, puix aquest és un arreplegador del sol i de la pluja. La imitació arriba fins als elements, puix les columnes foren primer arbres; i després veiem els capitells ornar-se amb fulles.» Per tant, les arrels esdevenen fonaments, el tronc la columna, els nusos dels arbres són els capitells, les branques les columnetes superiors i el fullatge s’observa en la volta o cobertura de la construcció. A través del tou de fulles durant el dia es veu la llum del sol i de nit els estels del firmament. Els capitells o nusos de la columna són l’element de traspàs entre el tronc i les branques. De la mateixa manera, en els plataners per curar la ferida produïda en tallar una branca en neix una revora, i Gaudí ho incorporà en els capitells de la Sagrada Família.

El campanar és un dels elements més emblemàtics de l’església prioral de Sant Pere, i Gaudí en parla com a model de campanar que comparteix l’ús religiós amb el civil, com a punt de guaita. A més d’aquest esment del campanar, cal dir que Gaudí va recrear el disseny de la seva escala interior, una escala helicoïdal amb l’eix buit, a les escales d’accés als campanars de la Sagrada Família, tal com recull l’arquitecte Cèsar Martinell en la monografia que va escriure sobre Gaudí. En tota la construcció hi predomina un color ocre groguenc pàl·lid molt característic de la pedra de la ciutat de Reus.

La flor del crespinell, que es pot trobar al Baix Camp i per molts és coneguda com a Crespinell de Reus, s’assembla increïblement als pinacles de les torres dels apòstols de l’obra magna de Gaudí. En parla, fins i tot, el web oficial de la Sagrada Família, que diu: 

«Gaudí es va inspirar en les tiges de la planta denominada ungla de gat (Sedum nicaeensis) per als pinacles dels campanars dedicats als apòstols.»

La llum brillant i daurada de la Mediterrània va inspirar Gaudí en tota la seva obra pel seu efecte màgic i místic. Sempre va observar amb minuciositat els efectes tan potents que produïa en els elements de la natura, amb el joc de llums i ombres o com era capaç d’escurçar o allargar les distàncies òpticament, i també com feia que les coloracions del mar en totes les seves capes i profunditats fossin infinites, així com en les aigües de les basses o les fonts. També va estudiar-ne les característiques per potenciar la llum natural en els seus edificis, a través de les solucions tècniques innovadores que va crear, com en el cas de l’helicoide i l’hiperboloide, que sintetitzaven el moviment i l’obertura cap a la llum natural, tot creant ondulacions i claraboies, que repartien els rajos solars i la llum per les estances, com a les cases Vicens o Batlló.