Detalls - Els elements

El «pal de ballarí», la tija de l’atzavara, que s’alça imponent, majestuós i orgullós tot mostrant l’única floració que aquesta planta, de fulla dura i de color verd grisenc, tindrà al final del seu cicle vital. L’atzavara, quan floreix, mor i deixa pas a una nova atzavara. Aquesta simbologia és emprada per ell mateix en el quadre Terra llaurada (1923), ja que aquest tanca un període en la pintura de Miró, i dona pas a l’etapa cap a l’abstracció. Per altra banda, les fulles de l’atzavara es poden intuir clarament en quadres de caire més abstracte.

 

View this post on Instagram

 

A post shared by Fundació Mas Miró (@fundaciomasmiro)

Tot el que prové del camp de Mont-roig és imprescindible per copsar l’obra de Miró i hi ha elements de la terra especialment característics de la seva obra i del seu taller, com són les carabasses, presents pertot arreu.

En paraules de Joan Perucho: «Sense Mont-roig, sense aquest camp de Mont-roig al qual Miró retorna una i altra vegada, no existirien aquests quadres fabulosament vius i desconcertants. A Joan Miró, com a tot gran creador, li interessa més el futur que el passat, li interessa més la vida que l’art. Vull dir amb això que Joan Miró no estima Tarragona amb la passió d’un arqueòleg sinó amb la passió d’un pagès. És a dir, estima, com Misser Ycart, els seus extraordinaris monuments, però estima molt més Tarragona a través de les seves carabasses, dels seus avellaners, de les seves cols i dels seus naps. Estima també la platja de Mont-roig i de Cambrils, però les estima en els moments de silenci, quan són fora els atabaladors banyistes. Llavors, tocant a l’onada, hi ha una vasta catifa d’algues i palets polits per l’aigua d’una manera estranya. N’hi ha de negres amb venes blanques, amb incrustacions de misterioses i poètiques flors petrificades. Diminuts crancs travessen veloçment. Joan Miró s’ajup i cull amb els seus dits una arrel que ha dut la mar. És una arrel morta terriblement viva. Quin portentós escultor ha fet això?»

Font destacada: Juncosa Vecchierini, Elena. «Mas Miró (Mont-roig). Aportaciones documentales a uno de los espacios creativos de Joan Miró». Premi Pilar Juncosa d’Investigació 2011 (Fundació Pilar i Joan Miró, Mallorca), inèdit.

Miró incorpora en les seves obres gran varietat d’insectes i sovint els utilitza per tal de mostrar el moviment, present en els vols dels mosquits, abelles, mosques… En les seves èpoques més realístiques, també es poden observar gran varietat d’insectes i petits animals, com ara llangardaixos i caragols, tot captant així aquells petits elements presents que s’amaguen en racons.

Miró, quan viatjava, sempre duia una garrofa de Mont-roig. La força de la terra era determinant en la vida i obra de Miró; tant que s’emportava una garrofa dins un sobre que posava al maletí, la qual cosa li permetia estar en contacte amb Mont-roig i la Masia allà on fos.

Les arrels són la vitalitat que no es veu de les arrels de les vinyes, les oliveres i sobretot dels garrofers. «Com que jo tinc unes arrels als peus, són els que m’han donat força com en el garrofer, que té una força enorme i que no perd mai les fulles. Per mi és quelcom com una cosa religiosa, jo quan viatjo a dins del maletí hi ha dins d’un sobre una garrofa.» 

 

View this post on Instagram

 

A post shared by Fundació Mas Miró (@fundaciomasmiro)

Miró sempre s’havia sentit atret per l’art popular, per l’artesania. Són objectes que procedeixen (amb el pas del temps) d’unes tradicions sovint arrelades a les feines del camp o a les manifestacions religioses; objectes que estan impregnats de vida. Miró diu entre d’altres coses que «l’art popular em commou sempre… les coses més simples em donen idees». El sol de paumes, element important del univers mironià, es fa, com les molt treballades i adornades palmes que duen les noies per Rams, amb fulles de palmera treballada convenientment segons les tècniques emprades en la cistelleria per conferir-los un aspecte decoratiu. Els objectes que troba l’artista, els elements tradicionals, els estris de l’entorn camperol de Mont-roig, però també de Mallorca són transformats en escultures. L’objecte de la posta de sol combina la forma natural del tronc d’un garrofer amb un moll de somier i una part d’un cremador de gas incrustats; la sèrie d’escultures «personatges grotescos» són formes inspirades a partir d’objectes quotidians; o les tres escultures «reials», de factura tosca, fetes amb materials quotidians com peces velles de fusta i estris del món rural. Les argolles, elaborades artesanalment per ferrers i que coneixia per tradició familiar, formen part de les «pintures objecte» amb què va transformar la concepció de l’art del segle XX.

Les arrels de posidònia són presents per tot el Mas Miró i és que el pintor va voler construir-se un taller amb la intenció d’integrar-lo en la natura, en comunió amb els elements naturals i les coloracions del camp. La primera referència la trobem en un quadern conservat a la Fundació Miró de Barcelona, del juliol de 1941, quan treballava en la seva vessant escultòrica: «Construir-me un gran taller, ple d’esculptures; que a l’entrar-hi produeixi una fortíssima impressió de trobar-se en un món nou —les esculptures, diferentment de les teles que estan girades contra la paret o amb les imatges fetes sobre una superficie plana, tenen que semblar monstres vivents, que viuen en el taller— món a part. Fer fondre el metall dels tubs que guardo buits, i a partir de les formes aquestes que s’obtinguin que la meva esculptura es confongui amb elements de la natura, arbres, roques, arrels, muntanyes, plantes, flors. Fer-me un taller a ple camp, molt espaiós, la façana que es confongui amb la terra, de cap manera blanca, i de tant en tant treure les meves esculptures a ple aire, que es confonguin amb la natura. […] això farà que a l’entrar al taller em donarà la sensació que entro dintre la terra i la meva obra n’eixirà més natural i espontània —posar-hi al voltant alguna atzavara i figuera de moro, com també una roda de carro vella.»

Les grosses i vistoses flors grogues del cactus dibuixen nombroses peces florals sobre el verd de les tiges carnoses i aplanades, i també els seus fruits vermells i rodons, que destaquen la força de la vida. Les fulles del cactus, arrodonides, recorden els personatges de Joan Miró.

Font destacada: Juncosa Vecchierini, Elena. «Mas Miró (Mont-roig). Aportaciones documentales a uno de los espacios creativos de Joan Miró». Premi Pilar Juncosa d’Investigació 2011 (Fundació Pilar i Joan Miró, Mallorca), inèdit.

Miró va modelar i treballar la terra a través de la ceràmica i sovint les roques i pedres eren presents en les seves escultures. 

Una bona expressió de l’esforç i l’enginy de la gent és la construcció de marges de pedra seca, molt presents al territori. El pagès és un treballador nat, meticulós i constant, característiques que Miró valora i admira. La figura del pagès català representa per a Miró la força i l’amor per la terra, el treball constant i sense pausa i la perseverança necessària per a tirar endavant.