Detalls - Els elements

La columna Gaudí o columna de doble gir va ser una gran aportació al món de l’arquitectura. Gaudí la considera la síntesi de la columna arquitectònica, ja que participa dels tres models històrics: la columna llisa cilíndrica, la columna dòrica grega i la salomònica, típica del barroc. Parteix d’una base estrellada però arriba al cercle; té un nombre d’estries que la graven, i cada cop en neixen més a mesura que s’alça; i té el moviment helicoïdal de les columnes salomòniques per dues vegades. Com a resultat, una columna resistent i d’una secció contínuament variable com a expressió del moviment del seu creixement. Gaudí va estudiar durant molts anys els creixements i les disposicions de les fulles, especialment del baladre (Nerium oleander) i l’abèlia (Abelia floribunda). La disposició de les fulles en hèlix ascendent en doble sentit sobre la branca o tija permet assegurar al màxim la llum vertical del sol que arriba a les plantes. El baladre té la medul·la amb la mateixa forma geomètrica que una columna de doble gir amb base triangular. Així, el triangle, fruit del procés de creixement, es converteix en hexàgon i posteriorment altre cop a un triangle. De manera que si fem un tall a la meitat del recorregut tenim la columna gaudiniana.

Els caragols eren els animalons més fàcils de localitzar en el sòl de la riera i els camins de Riudoms quan Antoni Gaudí hi jugava en els seus primers anys de vida. Les seves formes sinuoses infinites i els volums de les seves closques, especialment les dels cossos cònics dels caragolins, són molt presents en les obres de Gaudí, amb representacions destacades en els contorns del capdamunt de la façana de la Casa Batlló o en els pinacles de la Sagrada Família. Probablement, entre els elements de joc d’un infant curiós com Gaudí també hi havia ossos d’animals arrossegats per la llera de la riera. Aquestes formacions, de ben segur, van fer-lo reflexionar sobre l’arquitectura entesa com una entitat orgànica, que va evolucionar cap a un naturalisme expressionista, la qual cosa va traslladar també a les decoracions dels seus edificis més destacats; per exemple, incloent-hi elements amb aparença clara d’esquelet (balconades, columnes, mobiliari…). La mateixa Casa Batlló és coneguda popularment com la casa dels ossos.

La fumera del Molí dels Sanromà, de planta quadrada amb tub helicoïdal d’obra vista, evoca les que va construir Gaudí al Parc Güell i la Pedrera. Gaudí associava l’helicoide amb el moviment i l’empra per a molts elements constructius vinculats a aquest, com ara escales i xemeneies, tal com explica una citació seva: «Si el fum puja torçant-se, cal ajudar-lo donant forma d’hèlix a les xemeneies.»

Els materials que ofereix la natura i els usos artesans que se’n deriven són una gran font de solucions. Antoni Gaudí s’hi devia fixar, perquè així ho veiem en múltiples aplicacions en la seva obra. El treball amb l’espart, base dels oficis de corderia i cistelleria, molt presents a Riudoms en l’època de Gaudí, probablement va mostrar solucions tècniques senzilles i efectives al jove Gaudí. La mateixa sola d’unes espardenyes d’espart està feta de fibra disposada helicoïdalment, la qual cosa fa un efecte de molla o ressort; o les fibres entramades d’un cistell es podrien interpretar com a patrons geomètrics dels reixats de ferro forjat de la Casa Milà. Com s’ha dit, Gaudí no era només un arquitecte, sinó un «mestre d’oficis». S’ha documentat que en les obres de restauració de la Casa Batlló es va localitzar una capsa de cartró amb tres parells d’espardenyes que van fer servir els artesans originalment en els treballs de guix de les motllures; eren unes fibres molt adients per als acabats dels relleus gaudinians, ja que s’adaptaven a la mà i a la corba gràcies a la capacitat de deformació de l’espart.

La presència de l’olivera a les nostres terres és tradicional i la seva superfície s’ha vist fins i tot expandida en les darreres dècades. El creixement de les oliveres defineix un traçat helicoïdal a l’escorça i, una vegada més, posa de manifest la relació dels helicoides, tan importants a l’obra de Gaudí, amb els moviments de la natura; en aquest cas, associat al creixement de l’espècie. D’altra banda, a la Sagrada Família, a les baranes de la part alta de les capelles, podem observar branquetes de cedre, palmera, xiprer, roser o olivera. Sovint, els capitells i pinacles de les obres de Gaudí reprodueixen a gran escala petits elements naturals, com ara espigues, herbes i floretes.

Antoni Gaudí de ben segur que es va fer un tip d’observar les múltiples construccions de pedra seca que dividien les finques al voltant de la riera de Maspujols i en gran part del terme de Riudoms. Això era important en les terres de vinya i olivera. Era un paisatge dominat per la natura, però alhora profundament humanitzat. La pedra neta, situada aprofitant els desnivells del terreny, té un paper destacat en obres com el Parc Güell.

Així mateix, la família Gaudí va demostrar interès per les nombrosíssimes mines de Riudoms, que encara avui conserven una gran quantitat de quilòmetres d’aigües subterrànies per tot el terme. La seva àvia, Rosa Serra, i el seu pare, Francesc Gaudí, van ser promotors de les mines Verge Maria i Sant Isidre, i el mateix Antoni Gaudí va ser president de la gestió d’aquestes mines uns quants anys. En les seves obres arquitectòniques, així com des del punt de vista més personal en la mateixa Casa Pairal de Riudoms, Gaudí sempre va demostrar un gran domini de l’aprofitament dels recursos hídrics, que es pot veure clarament, per exemple, en els brolladors i les fonts de la torre Bellesguard i en el mateix Parc Güell.