Paisatges que es viuen

Al llarg de la seva vida, Pau Casals cal dir que sempre va col·laborar amb les entitats culturals vendrellenques, fins i tot donant-hi suport econòmicament, com ara en la confecció dels vestits del Ball de Diables del Vendrell. Un cas especial és el dels castells, que estimava molt profundament. Ell mateix, de petit, havia fet castells a la platja de Sant Salvador, i n’havia presenciat a les festes majors a la plaça Vella de la vil·la. L’esforç agermanat, l’ardidesa i l’equilibri dels castells eren per a Pau Casals el símbol vivent de les sòlides virtuts de la gent de la seva terra. Casals va ser un dels fundadors del Concurs de Castells de Tarragona i en va ser membre del jurat. També va tenir sempre vinculació amb els Nens del Vendrell.

Els castells, igual que en la percepció de Casals d’una orquestra, són tant el resultat d’un treball cooperatiu com fruit d’un lideratge d’equip en què és necessari l’exercici constant de la solidaritat i l’esforç en la col·lectivitat, però també ho són la valoració de la tasca distintiva de cada individu.

«Els castells se senten com un impuls atàvic, profund, de força gairebé religiosa, que incita als homes de la nostra comarca a alçar torres humanes que es drecen cap al cel. Jo mateix n’he fet, de petit a la platja de Sant Salvador, i tota la meva vida he servat al cor el fervent desig de col·laborar-hi. L’esforç agermanat, l’aridesa i l’equilibri dels castells són el símbol vivent de les sòlides virtuts de la raça catalana.»

Terra de veremadors i pescadors, que mentre dura l’intens treball de la collita del raïm o de la pesca a alta mar viuen i treballen junts. Casals té un gran respecte i admiració pel món dels oficis artesanals, que ha observat de prop des de ben petit. Ja d’adult, quan torna al Vendrell, sempre hi manté la relació i, especialment, amb els pescadors, amb qui s’explica que hi feia intercanvi de còdols per centimets i que amb aquests elements naturals va decorar el terra del mirador de la Vil·la Casals.

«Als matins, de tant en tant em despertava el so de les albades que cantaven la gent del poble —pescadors i vinyaters— quan anaven cap a la feina. D’altres vegades, als vespres, hi havia ballades a la plaça i, alguns cops, festivals, en els quals es tocava la gralla.»

Casals es va relacionar al llarg de la vida amb nombroses personalitats de nivell mundial, però també parlava sempre amb els pescadors de Sant Salvador del Vendrell, proclamava la seva saviesa i deia que en va aprendre coses molt importants de la vida. Per exemple, recordava amb afecte els aprenentatges de tot tipus al costat d’un vell home de mar, Pau de la Senda, vigilant de l’ermita del barri mariner, que li va ensenyar fins i tot a nedar.