Les arrels de posidònia són presents per tot el Mas Miró i és que el pintor va voler construir-se un taller amb la intenció d’integrar-lo en la natura, en comunió amb els elements naturals i les coloracions del camp. La primera referència la trobem en un quadern conservat a la Fundació Miró de Barcelona, del juliol de 1941, quan treballava en la seva vessant escultòrica: «Construir-me un gran taller, ple d’esculptures; que a l’entrar-hi produeixi una fortíssima impressió de trobar-se en un món nou —les esculptures, diferentment de les teles que estan girades contra la paret o amb les imatges fetes sobre una superficie plana, tenen que semblar monstres vivents, que viuen en el taller— món a part. Fer fondre el metall dels tubs que guardo buits, i a partir de les formes aquestes que s’obtinguin que la meva esculptura es confongui amb elements de la natura, arbres, roques, arrels, muntanyes, plantes, flors. Fer-me un taller a ple camp, molt espaiós, la façana que es confongui amb la terra, de cap manera blanca, i de tant en tant treure les meves esculptures a ple aire, que es confonguin amb la natura. […] això farà que a l’entrar al taller em donarà la sensació que entro dintre la terra i la meva obra n’eixirà més natural i espontània —posar-hi al voltant alguna atzavara i figuera de moro, com també una roda de carro vella.»

Les grosses i vistoses flors grogues del cactus dibuixen nombroses peces florals sobre el verd de les tiges carnoses i aplanades, i també els seus fruits vermells i rodons, que destaquen la força de la vida. Les fulles del cactus, arrodonides, recorden els personatges de Joan Miró.

Font destacada: Juncosa Vecchierini, Elena. «Mas Miró (Mont-roig). Aportaciones documentales a uno de los espacios creativos de Joan Miró». Premi Pilar Juncosa d’Investigació 2011 (Fundació Pilar i Joan Miró, Mallorca), inèdit.