Terra de veremadors i pescadors, que mentre dura l’intens treball de la collita del raïm o de la pesca a alta mar viuen i treballen junts. Casals té un gran respecte i admiració pel món dels oficis artesanals, que ha observat de prop des de ben petit. Ja d’adult, quan torna al Vendrell, sempre hi manté la relació i, especialment, amb els pescadors, amb qui s’explica que hi feia intercanvi de còdols per centimets i que amb aquests elements naturals va decorar el terra del mirador de la Vil·la Casals.

«Als matins, de tant en tant em despertava el so de les albades que cantaven la gent del poble —pescadors i vinyaters— quan anaven cap a la feina. D’altres vegades, als vespres, hi havia ballades a la plaça i, alguns cops, festivals, en els quals es tocava la gralla.»

Casals es va relacionar al llarg de la vida amb nombroses personalitats de nivell mundial, però també parlava sempre amb els pescadors de Sant Salvador del Vendrell, proclamava la seva saviesa i deia que en va aprendre coses molt importants de la vida. Per exemple, recordava amb afecte els aprenentatges de tot tipus al costat d’un vell home de mar, Pau de la Senda, vigilant de l’ermita del barri mariner, que li va ensenyar fins i tot a nedar.