Miró sempre s’havia sentit atret per l’art popular, per l’artesania. Són objectes que procedeixen (amb el pas del temps) d’unes tradicions sovint arrelades a les feines del camp o a les manifestacions religioses; objectes que estan impregnats de vida. Miró diu entre d’altres coses que «l’art popular em commou sempre… les coses més simples em donen idees». El sol de paumes, element important del univers mironià, es fa, com les molt treballades i adornades palmes que duen les noies per Rams, amb fulles de palmera treballada convenientment segons les tècniques emprades en la cistelleria per conferir-los un aspecte decoratiu. Els objectes que troba l’artista, els elements tradicionals, els estris de l’entorn camperol de Mont-roig, però també de Mallorca són transformats en escultures. L’objecte de la posta de sol combina la forma natural del tronc d’un garrofer amb un moll de somier i una part d’un cremador de gas incrustats; la sèrie d’escultures «personatges grotescos» són formes inspirades a partir d’objectes quotidians; o les tres escultures «reials», de factura tosca, fetes amb materials quotidians com peces velles de fusta i estris del món rural. Les argolles, elaborades artesanalment per ferrers i que coneixia per tradició familiar, formen part de les «pintures objecte» amb què va transformar la concepció de l’art del segle XX.