La professió de mostassaf consistia a vetllar perquè les proporcions en la compra i venda al mercat fossin correctes, en una època en què encara no existien les lleis d’etiquetatge. El mostassaf certificava que la quantitat de llet, gra, farina, llegums i altres productes coincidís amb allò que el venedor anunciava. Sempre amb les balances a mà, era l’àrbitre de les proporcions i havia de dominar les operacions bàsiques de càlcul. És possible que Francesc Gaudí Serra transmetés part d’aquests coneixements a l’Antoni, tot ensenyant-li que a cada casa hi havia un cossi, un cistell, un sac, unes peses, un got o un plat per mesurar cada producte i poder saber exactament què es comprava. Cada aliment tenia el seu lloc i el seu recipient adequat. Cal recordar, també, que la professió de mostassaf tenia un component clarament social, ja que la persona que l’exercia es trobava al centre de les transaccions econòmiques a la plaça del mercat (en el cas de Riudoms, la plaça de l’Església).

Aquest ofici del pare, sens dubte, va facilitar el fet que els càlculs matemàtics fossin presents a casa d’Antoni Gaudí des de ben petit. Així mateix, l’observació directa dels pesos sabem que el va portar a crear solucions tècniques tan revolucionàries per la seva senzillesa com són els arcs catenaris.