«El que busco és un moviment immòbil, l’equivalent de l’eloqüència del silenci, el que Joan de la Creu designava amb les paraules, crec, música muda.» (Joan Miró, entrevista amb Yvon Taillandier)

La seva infantesa, com és sabut, va ser marcada per les vacances a Cornudella de Montsant, a casa dels avis paterns, i a Mallorca, amb la seva àvia materna. De ben petit, dibuixar ja era «una veritable necessitat física» i, fins i tot, ell mateix recorda que amb 5 o 6 anys, mentre es banyava en un riu del camp de Tarragona, ja pensava que podria agafar una mica de fang per decorar la tela d’un paisatge pintat.

A partir dels dibuixos que es conserven al fons de la Fundació Joan Miró de Barcelona (FJM), es documenta l’estada a Cornudella el 1906, amb 13 anys, i les visites als pobles del voltant. També el 1917, amb 24 anys, va pintar una sèrie de quadres a Siurana i Prades, on hi anava des del mas de Mont-roig, als estius, quan visitava també els avis de Cornudella, a uns trenta quilòmetres.

Tot seguit, reproduïm part d’un text que Martí Rom (Ressò Mont-rogenc, 27-8-2014) va elaborar per a la candidatura del Priorat com a patrimoni mundial de la Unesco, ja que hi detalla totes les obres primerenques de Joan Miró vinculades a aquests pobles, entre altres:

«De Cornudella va pintar unes vistes del poble: l’església renaixentista (Cornudella, poble i església) i la plaça de la Vila (Cornudella, carrer del poble). També d’ermites: Cornudella, capella de Sant Joan petit i Cornudella, ermita de Sant Joan del Codolar. Vistes del poble i masies: Estudi de cases i personatge, Cornudella, cases, Cornudella, paisatge amb casa i arbre i Cornudella, paisatge nocturn. També va dibuixar molts paisatges, on els arbres hi tenien una gran importància: Cornudella, paisatge amb arbres, Cornudella, camí amb xiprers o la sèrie Cornudella, paisatge amb arbres.

També va fer dibuixos a pobles del voltant, com Albarca, poble i església. Ermites d’Ulldemolins: Ulldemolins, ermita de Sant Antoni i Ulldemolins, ermita amb arbres, aquesta darrera és la de Santa Magdalena, la coneguda com “la catedral del Montsant”.

El poble de la seva besàvia paterna, Francisca Rabascall, era Porrera. També hi ha dos dibuixos enllaçats: Porrera. Ermita de Sant Antoni i vista del poble; la vista del poble és de l’església barroca dedicada a Sant Joan Evangelista.

[…] A la primavera del 1917, Miró tenia vint-i-tres anys, fa una estada a Siurana, a vuit quilòmetres de Cornudella, on hi pinta vuit teles: Siurana, poble i camí, Siurana, el sender, Siurana, el poble, Siurana, l’església, Siurana, Siurana, l’església, Siurana, la Maria i Siurana, dones jugant a cartes. Sis paisatges i dues composicions amb dones.

En una carta al seu amic Enric Cristòfor Ricart (Mont-roig, 26 d’agost de 1917), descriu: “La vida solitària a Siurana, el primitivisme d’aquella gent admirable, el meu treball  intensíssim, i sobretot el meu recolliment espiritual… m’han reclòs dins meu, i a mida que m’he anat tornant un escèptic en tot el que m’envolta, m’he anat acostant més a Déu, als Arbres, a les Muntanyes i a l’Amistat…”

Miró sempre tornava a aquells pobles del Priorat. Des de Mont-roig el portava el taxista del poble, Francesc Solé Sedó. Aquest explicava en el documental Mont-roig: tornaveu mironià (Martí Rom 2002): “Anàvem cap a Falset, a Escaladei. Ho fèiem en vàries vegades. També li agradava anar a Cornudella, cap al tard, quan retiraven els pagesos, no hi havia gaire tractors, i veies com duien la collita amb l’animal, a la sàrria. Si era el temps de la verema, posaven una portadora a cada costat, i el pagès anava aferrat a la cua… Pujàvem a dalt de Siurana. Allí hi ha un tallat que des de dalt es veu el pantà. Ell es posava allà com si estès en una plaça. Jo tenia por i em posava a prop seu… S’estava allà plantat mirant estona i estona. De tan en tan em deia: «Fa bona tarda, oi!» Però jo estava totalment pendent d’ ell…”

Miró sempre va estimar aquells paisatges del Priorat, el treball al camp del pagès, l’ofici de ferrer del seu avi. El net del ferrer de Cornudella, als anys quaranta del segle passat, va iniciar la seva vessant escultòrica…»

Cornudella, ermita de Sant Joan del Codolar (FJM 79a)

En la mateixa carta a Ricart (1917), Miró continua afegint detalls sobre els seus trajectes prioratins: «La bicicleta fa algun temps que reposa, doncs a Siurana i a Prades només s’hi pot anar amb aeroplà (sense trobar on aterrar) i a cavall d’un ruc. Mentre estava a Cornudella la feia servir; no vaig haver de lamentar més que una patinada bestial en una baixada al posar-me dintre una rodera, amb la consegüent esquinçada dels pantalons i tafetà als genolls i mans.»

Segons Rom, el xofer de Miró també comentava detalls de la manera de treballar del pintor: «Era molt curiós. Mai li vaig veure portar ni tan sols un bolígraf o una càmera fotogràfica. Un cop li vaig preguntar perquè no feia mai apunts o duia una càmera per fer una fotografia, per exemple, al maset que hi ha a la muntanya d’Escaladei… “No, això és cosa meva!”»

Pel que fa a l’estada a Prades, sens dubte, el va impressionar el paisatge de la «vila vermella» i la natura de les Muntanyes de Prades, amb l’ermita de la Mare de Déu de l’Abellera. Una petita construcció del segle XVI, penjada enmig de la muntanya i situada en una balma amb una vista espectacular sobre la vall del Brugent. Un paisatge, sens dubte, germà del que fou la seva font creativa principal a Mont-roig del Camp. De la vila de Prades, ja en va pintar diversos dibuixos dels carrers i l’església en les excursions amb l’avi Joan Miró, ferrer de Cornudella, l’estiu de 1906, quan van visitar Ulldemolins, Porrera, Albarca i Prades. I, l’any 1917, també, va pintar fins a vuit quadres de Siurana i dos de Prades: Prades, un carrer (FJM) i Prades, el poble (Museu Guggenheim de Nova York).

INFORMACIÓ

Mas Miró
Finca Mas Miró, s/n
43300 Miami Platja

www.masmiro.com
info@masmiro.com
+34 977 179 158