Miró: exili
«Sentia un profund desig de fugir. Em vaig tancar deliberadament en mi mateix. La nit, la música i les estrelles van començar a tenir un paper decisiu en la meva pintura.»
El gener de 1945, la galeria Pierre Matisse de Nova York inaugurava l’exposició de Miró que ha quedat marcada com una fita en la història de l’art, amb les pintures de la sèrie de les Constel·lacions i les litografies de la sèrie Barcelona. Enrere quedaven el daltabaix de la guerra civil de 1936, que obligà els Miró a viure a París, i els estralls de la Segona Guerra Mundial, que els van portar a instal·lar-se en un petit poble de Normandia, Varengeville-sur-Mer, l’any 1939.
A partir de la seva correspondència personal, s’ha donat notícia de les pressions del règim franquista per captar l’artista català i de la seva negativa a ser instrumentalitzat per la dictadura. Miró es va mantenir ferm i centrat en el treball creatiu i va manifestar sempre el compromís amb la llibertat a través del seu art tant en les exposicions a París com als Estats Units.
La sèrie de les 23 pintures que formen les Constel·lacions, iniciada el 1939 a Varengeville-sur-Mer i finalitzada el 1941 entre Mallorca i Mont-roig del Camp, ens parla d’uns anys molt productius i, alhora, complicats pel terror de la guerra. El blau que apareix en aquestes Constel·lacions és el blau que havia sobrat a Miró de pintar les finestres de casa seva, segons l’ordre que van rebre de les autoritats per evitar que els aviadors alemanys veiessin els llums de les cases quan hi havia bombardejos.
Una altra anècdota, ens condueix al moment en què la família va quedar atrapada entre el bombardeig de Hitler i el franquisme i, per decisió de l’esposa de Miró, Pilar Juncosa, van fugir amb les maletes que van poder preparar i van arribar a Roan, amb la qual cosa van aconseguir salvar els quadres i la vida, ja que tots els pobles del seu voltant havien patit bombardejos massius i hi havia hagut moltes víctimes; Miró hi va viure una experiència de trencament i desolació que s’ha comparat al que va significar Guernica per a Picasso. A Roan van viure una odissea de dies esperant a les andanes de l’estació de tren, amb combois plenes a vessar de gent. Finalment, gràcies a l’ajuda de dues infermeres —que Pilar Juncosa qualificà com a dos àngels— van aconseguir pujar a un vagó i arribar fins a París, tot i que pel camí van perdre la maleta amb totes les joies i la major part de l’equipatge… El maletí dels quadres, però, no es va moure ni un segon de davall del braç de Joan Miró.
INFORMACIÓ
Mas Miró
Finca Mas Miró, s/n
43300 Miami Platja
www.masmiro.com
info@masmiro.com
+34 977 179 158
