Al taller de Mas Miró es conserva tot com ho va deixar Miró el 1976, últim any que passà l’estiu a Mont-roig. De fet, encara podem veure una rèplica del calendari original que hi havia penjat a la paret. La pàgina, setembre de 1976, correspon a la darrera vegada que Miró va treballar aquí. Pinzells, utensilis, objectes trobats i elements diversos que Miró utilitzava com a font d’inspiració. Qualsevol element podia suposar un punt de partida. L’atmosfera de creació encara perviu. La seva bata conserva restes de pintura. Les pinzellades al terra ens parlen de la seva energia. Els dos grafits a les parets, esbossos per a escultures, són creacions pures d’una gran sinceritat i síntesi expressiva. Per a la concepció del taller, Miró va partir de la idea que, com a espai de treball, volia que fos de gran austeritat. Com una cel·la de monjo. Va demanar que la disposició de les finestres li permetés veure el paisatge mentre treballava, i que la llum entrés de manera que les escultures la rebessin des de tots els angles, com si estigués treballant al mig del camp.

El terra del taller ens mostra la importància del roig entre les seves fonts d’inspiració. En un espai tan especial i estudiat fins al darrer detall, els maons de terrissa d’un to vermellós fosc hi tenen una presència destacada i predominen en l’ambient de l’estança. Això també passa en l’espai del celler, on conservava les botes de vi ranci que sovint oferia als amics i familiars, als quals els n’explicava el procés en les cartes que intercanviaven abans de les visites.

Font destacada: Juncosa Vecchierini, Elena. «Mas Miró (Mont-roig). Aportaciones documentales a uno de los espacios creativos de Joan Miró». Premi Pilar Juncosa d’Investigació 2011 (Fundació Pilar i Joan Miró, Mallorca), inèdit.