L’any 2020, en un antic post al nostre web, Jaume Massó, com a arqueòleg i historiador assessor del Gaudí Centre, feia un resum acurat del lligam d’Antoni Gaudí amb la ciutat de Reus. Així mateix, en diversos articles i publicacions també ha donat notícia detallada de les aventures culturals del Gaudí adolescent. A més, deia: «A Reus hi ha dipositats alguns dels pocs objectes que es conserven de Gaudí, gràcies a la donació que l’arquitecte Domènec Sugrañes va fer l’any 1933 al Museu de Reus: diversos objectes personals i documents relacionats amb la vida del genial arquitecte.»

Una de les experiències destacables de la joventut de Gaudí va ser durant el darrer curs del seu pas per les Escoles Pies de Reus (avui IES Salvador Vilaseca), quan tenia quinze anys, i amb els amics Eduard Toda i Josep Ribera, va editar una revista manuscrita: El Arlequín. Gaudí va participar-hi amb les il·lustracions. En total, va publicar dotze números i va tenir dues èpoques. A la primera, de nou números, se subtitulava «periódico serio-burlesco» (novembre 1867 – gener 1868). Els articles eren de to cultural, acompanyats de poemes romàntics o humorístics. La segona època (octubre-desembre 1868), a partir de la Revolució de Setembre, amb tres números més, es va subtitular «periódico del matiz que le dé la gana». Va fer un gir radical quant als continguts, que van adquirir un marcat to polític, de tendència anticlerical i antiborbònica. Ja no s’hi detecta la col·laboració gràfica de Gaudí; per tant, no sabem fins a quin punt hi estava involucrat intel·lectualment. 

Tal com documenta Massó, l’anticlericalisme dels redactors d’El Arlequín queda reflectit en l’article «La libertad de cultos», número 9 bis (1 d’octubre de 1868), en què es defensava un dels setze punts del programa de la Junta Revolucionària de Reus:

«Uno de los principios, proclamados por nuestra sacrosanta revolución iniciada en la inmortal Cádiz, ha sido la libertad de cultos. ¿Qué es esta? Una facultad por la cual todo ciudadano puede profesar la religión que más le acomode y dar á ella culto sin temor de ser molestado por nadie. No comprendemos porque hay algunas almas timoratas que al oír hablar de la libertad de cultos, se escandalizan y claman que esta es asesinar a la religión católica. Antes al contrario porque con la antedicha libertad desaparecerán para siempre esta caterva de serviles hipócritas que so capa de religión engañan á todo el mundo. Además el estado, como estado, ha de ser ateo ó indiferentista porque al apasionarse este en alguna religión ya hace daño á las otras, ya mata la libertad de cultos. Mirad la Historia. Mirad á Sisebuto, á Chintila, á Tulga, los que obligaron por fuerza á alejar a los moros de España, y con ellos la riqueza y fertilidad. Mirad el fruto que sacó España de ser ellos, como reyes, católicos. Mirad sus sucesores que bien nos han traído con sus inquisiciones, su superstición y su intolerancia religiosa. Así pues clamemos con todas nuestras fuerzas para que desaparezca esta raíz de fanatismo, arraigada en algunos pocos corazones y comprendan los españoles que jamás podremos gozar de completa libertad, sino existen planteados estos dos principios. Libertad de cultos. Estado Ateo.»

Tant el to com el contingut de la publicació s’han d’entendre com a producte d’una època i també del treball d’uns adolescents (ho deixen clar el llenguatge i l’humor utilitzats). Amb tot, el periòdic és clarament una bona mostra de les inquietuds i el tarannà dels seus autors, amb una decisió que els durà, sens dubte, a destacar entre els seus companys i arribar lluny en les seves trajectòries respectives.

Projecte de restauració de Poblet 

Amb el seu gran amic d’infantesa Eduard Toda (diplomàtic i egiptòleg) i també amb Josep Ribera (cirurgià), que en va tenir la idea a partir dels seus anys de residència a l’Espluga de Francolí, van elaborar un projecte de restauració del monestir de Poblet, durant la joventut dels tres (1869). No va ser qualsevol cosa, tenien una idea molt clara i decidida de com incorporar a Poblet iniciatives de gestió cultural innovadores i plenament actuals. En paraules del mateix Toda, en un article publicat al diari El Matí el juny de 1936, amb motiu d’un suplement d’homenatge a Gaudí: 

«Ens distribuírem els treballs. Gaudí tindria cura d’aixecar murs, refer teulades, reconstruir voltes, tapar les mines i forats arreu oberts pels buscadors del fantàstic tresor pobletà amagat pels frares. Ribera contaria els fets i les gestes de la història pobletana per a moure els sentiments dels catalans a favor de la reconstrucció. Jo reuniria l’Arxiu i la Biblioteca, i, a més, escriuria un llibre que, imprès i venut a sis quartos (trenta cèntims) l’exemplar, ens donaria els primers mitjans de començar l’obra. No ens dubtàvem de res, en la jove il·lusió dels nostre anys de primavera.»

Quan les carreres professionals els van separar, van intercanviar correspondència durant anys sobre aquests temes i, més tard, Toda arribà a ocupar la presidència del Patronat del Reial Monestir de Santa Maria de Poblet i, quan ja depassava els vuitanta anys d’edat, contribuí a la restauració d’aquest gran monument històric.

Butlletí de l’Associació d’Excursions Catalana (1882-1883)

Les aventures culturals de Gaudí i Toda es van mantenir al llarg de la seva vida, com ho demostren les diverses activitats que s’han pogut documentar junt amb l’associació excursionista que reunia personalitats i intel·lectuals de l’època sota el denominador comú de la catalanitat.

En concret, van visitar les ruïnes del monestir de Poblet a fons —en companyia, entre altres, de Jacint Verdaguer— el maig de 1882. Una crònica detallada d’Àlvar Verdaguer (enginyer i llibreter) explica que els expedicionaris van ser un total de vint-i-nou, vinguts de molts indrets dels Països Catalans, i que la iniciativa del viatge a Poblet i Santes Creus va sorgir d’una altra trobada a Montpeller amb motiu d’una festa literària de felibres i catalans. L’itinerari va sortir des de Tarragona i va passar per l’Espluga, Poblet, Valls, Santes Creus; va finalitzar, entre altres, al Museu Nacional Arqueològic de Tarragona, en el qual s’hi conserven les signatures dels visitants il·lustres. Val realment la pena llegir un fragment de la crònica que descriu la festa nocturna que van viure a Poblet:

«En havent sopat fou quan s’organitzà la visita nocturna a les ruïnes. Gràcies a l’amic Gaudí, escàs de paraules i actiu quan se presenta l’ocasió, podíem comptar amb tot el necessari per a nostre objecte, com eren atxes i focs de Bengala, que en quantitat suficient havia ell cuidat de procurar-nos. | Amb sa cooperació, doncs, i la dels artistes Brel i Baixeras pogueren obtenir-se efectes realment màgics i encisadors. La fantasia campejava desbocada a impuls d’aquells canviants de llum de diversos colors, que contrastaven amb la negror dels llocs submergits en la fosca, i reproduïen tantost la rogenca i viva claror de l’incendi com els raigs argentats de plena lluna, veient-se alhora circular d’ací d’allà, en continu moviment, la llum de les atxes que guiaven els expedicionaris per les distintes dependències del monestir. | Una volta satisfeta la imaginació, l’entusiasme artístic anà cedint al sentiment poètic, i finalment el fervor religiós s’ensenyorí de tots els cors quan el canonge Collell, situat enmig del desmantellat presbiteri, tenint a son costat lo Reverend Verdaguer i al voltant la resta de la comitiva, il·luminant aquest quadre la claror de les atxes, entonà amb veu majestuosa la Salve Regina, que prompte trobà eco entre els concurrents. Terminada aquesta, es posaren tots en marxa, i es resaren les lletanies en greu i ordenada professó que anava recorrent el claustre. ¡Qui sap si les respectables despulles dels qui allí encara jeuen s’estremiren de plaer en sas tombes al ressò de les fervents veus dels qui per ells pregaven! ¡Qui sap si per les cases d’aquells encontorns hi hagué algun jaio, que tot despertant-se, en oir aquelles greus salmòdies, i en veure el resplandor que transcendia pels finestrals, cregué trobar-se encara a l’època vivent i esplendorosa del vell monestir!»

Hi hagueren altres excursions el 1883 i, així mateix, se n’ha ressenyat la participació en un important concurs literari amb motiu de les festes de Morunys de la Marenda, amb diversos escriptors i excursionistes catalans: Alexandre de Riquer, Emili Vilanova, Narcís Oller, Jacint Verdaguer, Àngel Guimerà, Eduard Toda i Antoni Gaudí, entre altres. Altres activitats en les quals van coincidir els dos amics foren la col·laboració en la nova etapa de la Revista del Centre de Lectura, en el periòdic reusenc Las Circunstancias o en l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques.

MÉS INFORMACIÓ

Gaudí Centre i oficina de turisme
Pl. del Mercadal, 3
43201 Reus
www.gaudicentre.cat
info@gaudicentrereus.cat
+34 977 010 670 

Casa Pairal d’Antoni Gaudí
Raval de Sant Francesc, 14
43330 Riudoms
www.riudomsturisme.cat
promocio@riudoms.cat
+34 977 850 350