«Observant testos de flors, envoltat de vinyes i oliveres, animat pel cloquejar de les gallines, el cant dels ocells i el zumzeig dels insectes, i amb les Muntanyes de Prades al fons, vaig captar les més pures i plaents imatges de la natura, que sempre és la meva mestra.» (A. Gaudí)

És evident que, en els segles XIX i XX, Antoni Gaudí ja parlava d’inspiració natural, que reconeixem en l’àmbit estètic en les formes i els volums característics de les seves obres, però també ho aplicava a la construcció tècnica dels edificis, per fer-los més sostenibles en tots els sentits. Per això, podem parlar de Gaudí com a precursor de la biomimètica.

Gaudí dibuixava l’estructura de plantes i flors en els seus quaderns, en els quals parlava d’ornamentació en l’arquitectura. Arxiu Institut Municipal de Museus de Reus (IMMR) 

La natura és una font infinita de solucions, ens porta milions d’anys d’avantatge en el desenvolupament i l’optimització d’elements. Gaudí ho tenia molt clar i és evident en múltiples aplicacions en la seva obra: «El gran llibre, sempre obert i que cal esforçar-se a llegir, és el de la naturalesa.» Des de les formes sorgides a partir de la geologia de les muntanyes de terra sorrenca i roja del Camp de Tarragona, passant per les textures dels líquens arrapats a les pedres i l’escorça dels arbres, les fulles de margalló o les tiges i les flors del crespinell, les coloracions de les escates dels peixos i les ondulacions de les aigües, fins als volums de les closques dels caragols, les pinyes dels pins o els utensilis creats manualment pels artesans, passant també per l’equilibri dels troncs de les palmeres i els pins doblegats pel vent. Pel que fa a les solucions tècniques, va aplicar els arcs catenaris, que va crear de manera senzilla amb l’observació directa dels pesos, per afavorir les superfícies més simples possibles; com en el cas de l’helicoide i l’hiperboloide, que sintetitzaven el moviment i l’obertura cap a la llum natural. També va fer servir pilars d’estructura arbòria, que van generar un gran estalvi de materials, o torres dissenyades aerodinàmicament per reduir l’impacte del vent, a la Sagrada Família; crea formes i geometries inspirades en les plantes que redueixen el consum d’energia amb finestrals, així com claraboies que reparteixen els rajos solars i la llum per les estances, a les cases Vicens o Batlló; aïlla tèrmicament les plantes dels edificis i hi impulsa la ventilació natural, a la casa Milà; o, fins i tot, recicla materials provinents de residus de la construcció per crear elements nous, com el trencadís, alhora que utilitza materials locals i de baix cost. Finalment, construeix edificis adaptats al clima mediterrani i muntanyós a través de solucions sostenibles que regulen la temperatura.

Com en el medi natural, també tenia molt present l’optimització de materials i l’adaptació als resultats, per la qual cosa l’arquitecte mantenia una vigilància i presa de decisions constants durant les construccions. Tot i que en un principi es podria dir que la inspiració de Gaudí era més de caràcter estètic i filosòfic, de respecte i devoció pels elements naturals, en revisar els principis actuals de sostenibilitat, es pot comprovar que sí que hi havia de fons una voluntat d’optimitzar recursos i treballar a favor del medi i la reducció de costos, ja que el principi d’eficiència estructural és el que regeix per definició el món natural i el que fa possible la bellesa. En la natura, forma i funció són inseparables. 

MÉS INFORMACIÓ

Gaudí Centre i oficina de turisme
Pl. del Mercadal, 3
43201 Reus
www.gaudicentre.cat
info@gaudicentrereus.cat
+34 977 010 670

Casa Pairal d’Antoni Gaudí
Raval de Sant Francesc, 14
43330 Riudoms
www.riudomsturisme.cat
promocio@riudoms.cat
+34 977 850 350