Els materials que ofereix la natura i els usos artesans que se’n deriven són una gran font de solucions. Antoni Gaudí s’hi devia fixar, perquè així ho veiem en múltiples aplicacions en la seva obra. El treball amb l’espart, base dels oficis de corderia i cistelleria, molt presents a Riudoms en l’època de Gaudí, probablement va mostrar solucions tècniques senzilles i efectives al jove Gaudí. La mateixa sola d’unes espardenyes d’espart està feta de fibra disposada helicoïdalment, la qual cosa fa un efecte de molla o ressort; o les fibres entramades d’un cistell es podrien interpretar com a patrons geomètrics dels reixats de ferro forjat de la Casa Milà. Com s’ha dit, Gaudí no era només un arquitecte, sinó un «mestre d’oficis». S’ha documentat que en les obres de restauració de la Casa Batlló es va localitzar una capsa de cartró amb tres parells d’espardenyes que van fer servir els artesans originalment en els treballs de guix de les motllures; eren unes fibres molt adients per als acabats dels relleus gaudinians, ja que s’adaptaven a la mà i a la corba gràcies a la capacitat de deformació de l’espart.