«Mai no seràs un geni, si no treballes com una mula»
Nascut en una família d’origen malagueny, l’any 1881, amb un pare pintor, de mentalitat molt estricta i defensor de la tradició academicista, va ser un infant precoç i amb 8 anys va pintar el seu primer quadre. El 1891 van anar a viure a la Corunya per la feina del pare i allí ell hi estudià a l’Escola de Belles Arts. A partir de 1895, va rebre formació artística oficial en la Barcelona de finals del segle XIX i principis del XX, quan el seu pare va obtenir la plaça de professor numerari de dibuix de figura de l’Escola la Llotja i ell hi aprovà els exàmens d’ingrés i va accedir als cursos superiors. El 1897 es traslladà a Madrid, on va continuar estudiant a l’Academia San Fernando, però no hi trobà un ambient creatiu adient per poder desenvolupar les seves idees modernistes i en retornà una mica desanimat i malalt. El seu pare, però, li havia inculcat una disciplina militar, que ell mai abandonà: no hi ha talent que eviti el sacrifici i la inspiració t’ha d’agafar treballant. «Els altres parlen, jo treballo», deia Picasso. El pare no estava d’acord amb el camí que prenia artísticament i li va semblar bona idea que passés un temps al camp amb l’amic i company de la Llotja Manuel Pallarès, originari d’Horta (Tarragona), que era una mica més gran i que seguia els cànons del pare de Picasso, mentre es guaria de l’escarlatina.
Picasso als Ports: Horta, estiu 1898
«No es pot anar en contra de la natura. És més forta que el més fort dels homes.»
L’estiu de 1898, Picasso es va instal·lar a Horta de Sant Joan (en aquell temps, Horta), acollit per la família del seu amic Manuel Pallarès, i aquella estada envoltat de les muntanyes dels Ports i les formes de vida rurals va marcar per sempre la seva vida i l’evolució de la seva obra. Va descobrir la felicitat de pintar en estat pur, sense presses ni normes, en total comunió amb la natura.
L’aventura va començar amb el viatge a Horta des de Tortosa, on havien arribat en tren. Van ser quaranta quilòmetres de trajecte en mul i a peu. Una experiència nova per a un jove que només havia viscut en ciutats. En arribar, van visitar el mas propietat de la família Pallarès als Ports, ja que era temps de sega, i s’hi degueren estar més d’un dia, ja que se’n conserven esbossos i olis del pintor, com El mas de Tafetans. Tot seguit, van decidir passar diversos dies a la muntanya de Santa Bàrbara, situada davant del poble, i dormiren en una balma, la cova dels Ullals de Morago (ara coneguda per cova Picasso). Aquesta muntanya causà una gran impressió visual al pintor i, deu anys més tard, la va convertir en «icona del cubisme geomètric». El quadern de Picasso en va retornar ple d’esbossos del convent de Sant Salvador i de les ermites escampades per la muntanya. També en sorgí el quadre La processó al Convent.
Després, a l’estiu, van decidir traslladar-se als Ports durant tot un mes per pintar-hi un gran quadre cada un. S’hi van instal·lar a la cova, però sovint passaven prop del mas de Quiquet i, de vegades, hi anaven a demanar menjar. Picasso va dedicar un quadre a aquest mas. I també va dibuixar a bastament els arbres, les cabres, els ases i els paisatges.
Anecdotari
- Gràcies a la ploma del poeta, crític i estudiós de Picasso Josep Palau i Fabre coneixem prou bé episodis d’aquell primer viatge del 1898, com és el cas de la vida «primitiva» que Picasso i el seu amic d’Horta, Manuel Pallarès, van dur la temporada que van decidir passar en una cova dels Ports. Diu Palau i Fabre: «Durant aquest període menaren una vida veritablement primitiva. Durant el matí, la primera cosa que feien era dutxar-se, aprofitant un salt d’aigua de dos metres que allí hi havia i ajudant-la, amb una cassola, a fer-la caure sobre el cap i el cos, primer de l’un, després de l’altre.» També sabem que menjaven ben poca cosa i que passaren una certa gana. «Molt sovint, quan no dibuixaven, es dedicaven a buscar fòssils i també, naturalment, a arreplegar llenya”, afegeix Palau i Fabre. La truita amb ceba i les patates al caliu van ser les seves menges favorites en plena vida salvatge.» [Destacats Quin geni!]
- Van demanar al pare de Picasso que els fes arribar dues grans teles mitjançant un traginer. I el dia que buscaven un bon lloc per treballar, mentre carregaven els estris de pintura, Picasso va relliscar en un sender estret i va rodolar. A sota hi havia un corrent d’aigua profund, prop del riu dels Estrets, i ell no sabia nedar. Pallarès el va rescatar just a temps. Anys més tard, Picasso sempre li recordava que li havia salvat la vida, i ell feia broma dient que «calia salvar tot el material…». Gairebé un mes després, van perdre gran part de la feina feta a causa d’una forta tempesta.
- L’estada als Ports havia comportat a Picasso molts aprenentatges: coneixença d’oficis (pastors, llenyataires, pagesos, entre moltes altres tasques), d’animals domèstics i salvatges, de flora i fauna en general, de cuina tradicional, de fer foc o de fer ús d’un ganivet per a treballs manuals (se’l va emportar com un tresor i el mostrava a tothom)… En retornar al poble sovint també visitava els artesans: el fuster, el ferrer… I, fins i tot, un dia va ajudar el seu amic i el pare a carregar fem a les sàrries d’un animal!
Finalment, s’hi va quedar vuit mesos. L’estat de plenitud física i creativa que va aconseguir en aquell temps d’experiències apassionants és el que, anys més tard, el portà a afirmar la coneguda frase «Tot el que sé ho he après a Horta». Josep Palau i Fabre, en la seva obra Picasso vivent, 1881-1907, ho descriu perfectament: «Horta va representar per molt temps en la seva vida —potser per sempre— el Paradís perdut, aquell paradís perdut que gairebé tothom, en una forma o una altra, porta dins.»
Picasso: amistat
«Diria que l’amor és el valor suprem per Picasso, però que en sap la fragilitat. L’amistat, en canvi, en al qual no intervenen factors tan contingents com la sensualitat i les obligacions legals, pot restar incòlume, lliure, i mantenir-se en el pla platònic al llarg de tota la vida.» (J. Palau i Fabre)
Manuel Pallarès i Pablo Picasso van mantenir l’amistat al llarg de tota la vida, des que es van conèixer el primer dia de curs a la Llotja de Barcelona, l’any 1895 —quan Manuel tenia 19 anys i Pablo, 13—, fins que Picasso va morir, el 1973, i Pallarès el va sobreviure just un any.
Els dos amics van ser companys d’estudis durant dos cursos a la Llotja, però la seva relació anava més lluny de les classes; passaven junts molt temps d’esbarjo i descoberta de la Barcelona de l’època i, fins i tot, van arribar a compartir un estudi. A més a més, Pallarès va entrar formar part gairebé de la família Ruiz Picasso, ja que va tenir molt bona relació amb els pares; i admirava la trajectòria del pare, José Ruiz, també pintor i professor de la Llotja, amb un estil pictòric clàssic i academicista, més proper al seu. Ells esperaven que la seva influència fos positiva per al camí recte del seu temperamental fill.
Pallarès va dibuixar Picasso, amb barret, l’any 1896 i el 1898. I, en la mateixa pàgina del quadern d’Horta, s’hi veuen al voltant altres dibuixos obra de Picasso que descriuen el que feien junts o el que veien: els dos pintant o figures arrossegant el que sembla una bota de vi. Picasso va pintar un retrat a l’oli de Pallarès a Barcelona l’any 1895, poc temps després d’arribar de la Corunya; també en va fer un dibuix l’any 1900 i, en la primera exposició pròpia, el va penjar a les parets d’Els 4 Gats, establiment en el qual Picasso observava els artistes catalans de l’època, que el van introduir en els nous corrents del Modernisme, i en què hi va il·lustrar també una carta de menú.
Pallarès, en les memòries que va redactar sobre la seva amistat a petició de Josep Palau i Fabre, descrivia la personalitat de Picasso en aquells anys: «Estava més avançat que la resta d’estudiants, cinc o sis anys més grans que ell. Encara que, aparentment, no posava atenció al que els professors deien, assimilava immediatament els ensenyaments. Aquesta fenomenal curiositat compensava la seva manca de cultura artística: absorbia les coses instantàniament i les recordava mesos després. Era diferent dels altres en tots els sentits. De vegades es mostrava excitat; de vegades restava hores i hores sense dir res. S’enfadava sobtadament i es tranquil·litzava immediatament. Era perfectament conscient de la seva superioritat, però mai no feia exhibició d’això. Sovint semblava malencònic, com si la tristor hagués envaït el seu cap. El seu rostre s’ennuvolava i els seus ulls s’obscurien. Ni la seva mirada ni els seus actes corresponien als d’un noi de quinze anys. Era molt madur.»
Anècdotes clau
Juny 1898: «Amb els caldos de gallina de ma mare, et refaràs»
Pallarès, com a bon amic i tot seguint els costums de la gent acollidora de poble, convida Picasso a casa seva per refer-se d’una malaltia respiratòria. S’instal·len a la casa pairal, can Tafetans, al carrer Grau, número 11 d’Horta.
Agost 1898: «Mai no oblidaré que em vas salvar la vida»
Quan cercaven un lloc adient per treballar durant l’estada als Ports, Picasso anava carregat amb una gran capsa de pintures i va caure pendent avall en un difícil pas dels Estrets. Pallarès el rescatà just a temps, ja que hi havia un gran corrent d’aigua de profunditat i Picasso no sabia nedar. Li ho va agrair tota la vida.
Novembre 1898: l’autòpsia
A causa d’un llamp, van morir un home i la seva neta d’onze anys. El metge van convidar els dos joves pintors a veure l’autòpsia, per si era del seu interès. La imatge del crani de la nena serrat i els esquitxos de sang i massa encefàlica els impressionaren. Van fugir corrents, però els detalls els quedaren gravats.
Gener 1899: «Les temptacions de Sant Antoni»
La vespra del 17 de gener, a la plaça de Missa, es representaven Les temptacions de Sant Antoni davant de gent de tots els pobles veïns. Aquestes escenes de cultura popular van inspirar Picasso en una sèrie d’obres realitzades a París, l’any 1909, tot just abans de la segona estada a Horta.
Setembre 1900: París
Viatgen a París, durant l’Exposició Universal, però ja amb camins artístics diferents. S’hi instal·len en un mateix estudi, a la Rue Gabriel número 9, junt amb Carles Casagemas (el propietari n’era Isidre Nonell). Pallarès ho viu com una aventura juvenil i per a Picasso París és un referent d’avantguarda per a la seva evolució artística. També hi viurà el trauma del suïcidi del seu amic Casagemas per un desamor. Serà la llavor de l’època blava de la seva obra.
Maig 1909: intercanvi de regals
Picasso pinta Pallarès en el primer retrat cubista, a Barcelona, mentre hi passa uns quantes dies amb la seva parella, Fernande Olivier, abans de viatjar a Horta. Fou un regal d’amistat. Pallarès, a canvi, li regalà un quadre seu de la muntanya de Santa Bàrbara que acompanyà Picasso tota la vida a les seves residències habituals com a obra preferent.
(Manuel Pallarès, 1909. Detroit Institut of Arts. «A mi queridísimo amigo Pallarés. Recuerdo de su amigo Picasso)
Segons Elias Gaston, president del Centre Picasso d’Orta, per a Picasso «Horta fou el seu paradís perdut». El va recordar tota la vida i, especialment, els darrers anys, quan rebia regularment les visites del seu amic Pallarès en les diverses residències que va tenir i sovint deien «Te’n recordes, d’aquell dia a Horta?».
Actualment, al Centre Picasso, a la planta baixa, hi ha una sala dedicada a aquesta amistat i a la producció pictòrica de Manuel Pallarès.
INFORMACIÓ
Centre Picasso
Carrer de l’Antic Hospital, s/n
43596 Horta de Sant Joan
www.centrepicasso.cat
info@centrepicasso.cat
+34 977 435 330 / +34 649 211 195
Gaudí 
Casals 
Miró 
Picasso 
