Els caragols eren els animalons més fàcils de localitzar en el sòl de la riera i els camins de Riudoms quan Antoni Gaudí hi jugava en els seus primers anys de vida. Les seves formes sinuoses infinites i els volums de les seves closques, especialment les dels cossos cònics dels caragolins, són molt presents en les obres de Gaudí, amb representacions destacades en els contorns del capdamunt de la façana de la Casa Batlló o en els pinacles de la Sagrada Família. Probablement, entre els elements de joc d’un infant curiós com Gaudí també hi havia ossos d’animals arrossegats per la llera de la riera. Aquestes formacions, de ben segur, van fer-lo reflexionar sobre l’arquitectura entesa com una entitat orgànica, que va evolucionar cap a un naturalisme expressionista, la qual cosa va traslladar també a les decoracions dels seus edificis més destacats; per exemple, incloent-hi elements amb aparença clara d’esquelet (balconades, columnes, mobiliari…). La mateixa Casa Batlló és coneguda popularment com la casa dels ossos.