Tot el que prové del camp de Mont-roig és imprescindible per copsar l’obra de Miró i hi ha elements de la terra especialment característics de la seva obra i del seu taller, com són les carabasses, presents pertot arreu.

En paraules de Joan Perucho: «Sense Mont-roig, sense aquest camp de Mont-roig al qual Miró retorna una i altra vegada, no existirien aquests quadres fabulosament vius i desconcertants. A Joan Miró, com a tot gran creador, li interessa més el futur que el passat, li interessa més la vida que l’art. Vull dir amb això que Joan Miró no estima Tarragona amb la passió d’un arqueòleg sinó amb la passió d’un pagès. És a dir, estima, com Misser Ycart, els seus extraordinaris monuments, però estima molt més Tarragona a través de les seves carabasses, dels seus avellaners, de les seves cols i dels seus naps. Estima també la platja de Mont-roig i de Cambrils, però les estima en els moments de silenci, quan són fora els atabaladors banyistes. Llavors, tocant a l’onada, hi ha una vasta catifa d’algues i palets polits per l’aigua d’una manera estranya. N’hi ha de negres amb venes blanques, amb incrustacions de misterioses i poètiques flors petrificades. Diminuts crancs travessen veloçment. Joan Miró s’ajup i cull amb els seus dits una arrel que ha dut la mar. És una arrel morta terriblement viva. Quin portentós escultor ha fet això?»

Font destacada: Juncosa Vecchierini, Elena. «Mas Miró (Mont-roig). Aportaciones documentales a uno de los espacios creativos de Joan Miró». Premi Pilar Juncosa d’Investigació 2011 (Fundació Pilar i Joan Miró, Mallorca), inèdit.