El «pal de ballarí», la tija de l’atzavara, que s’alça imponent, majestuós i orgullós tot mostrant l’única floració que aquesta planta, de fulla dura i de color verd grisenc, tindrà al final del seu cicle vital. L’atzavara, quan floreix, mor i deixa pas a una nova atzavara. Aquesta simbologia és emprada per ell mateix en el quadre Terra llaurada (1923), ja que aquest tanca un període en la pintura de Miró, i dona pas a l’etapa cap a l’abstracció. Per altra banda, les fulles de l’atzavara es poden intuir clarament en quadres de caire més abstracte.

 

View this post on Instagram

 

A post shared by Fundació Mas Miró (@fundaciomasmiro)