Els espais viscuts per Gaudí en el paisatge urbà de Reus recorren des de l’església Prioral de Sant Pere on va ser batejat el 1852, passant per la casa i el taller del carrer de Sant Vicenç, les antigues Escoles Pies o el passeig de la Boca de la Mina fins a l’Institut Pere Mata. Amb tot, també cal parlar de la influència en Gaudí del paisatge humà d’una ciutat que en la seva època i fins a mitjans del segle XX va ser meitat urbana, meitat camperola, oberta al camp i al mar, en un territori del Camp de Tarragona envoltat de muntanyes. Reus era una confluència de camins, «oberta a la condició humana en moviment i en activitat». Tothom hi acudia a vendre múltiples i variats productes de la terra i hi comprava el que necessitava, ja que al port de Salou hi arribaven nombrosos vaixells a carregar mercaderies (oli, ametlles, avellanes, vins i aiguardents) i hi portaven altres productes, com ara peix salat, cafè o cacau.

L’estil arquitectònic i decoratiu del Modernisme, propi del 1900, va marcar per sempre el paisatge urbà de Reus, es tracta del paisatge emocional del jove Gaudí. L’esplendor econòmica i cultural d’aquell moment van transformar la seva arquitectura fins a convertir-la en la ciutat modernista. El Modernisme és l’estil més destacable en l’urbanisme reusenc. El naixement d’Antoni Gaudí i la presència d’alguns dels seus col·laboradors més importants han deixat una empremta visible i han atorgat caràcter estètic a la ciutat. L’efervescència econòmica i cultural de la ciutat a finals del segle XIX i principis del XX, quan Reus era la segona ciutat de Catalunya, es pot observar en el luxe de les cases de les famílies burgeses del moment, com la Casa Navàs o la Casa Rull, però també en edificis tan singulars com l’hospital psiquiàtric Institut Pere Mata. Resseguiu la RUTA DEL MODENRISME amb fins a vint-i-sis edificis seleccionats i identificats amb una placa descriptiva a la façana.