«La bellesa de Catalunya em nodreix des de la infància. I quan tanco els ulls, veig el mar de Sant Salvador, i la vila marinera de Sitges, amb les petites barques de pesca a la sorra, les vinyes, les oliveres i els magraners del camp de Tarragona, el riu Llobregat i els pics de Montserrat. Catalunya és la terra on vaig néixer i l’estimo com una mare.»

La primera ocupació de la zona es remunta al segle XI. I, al segle XVIII, des de la platja de Sant Salvador, s’embarcava aiguardent i vi cap als ports d’Amèrica i Europa. Per això, hi havia sempre una gran activitat, fruit de l’intercanvi comercial i social. La platja de Sant Salvador és per a Pau Casals el vincle permanent amb la seva terra i la seva infantesa. Quan era petit, la seva mare el portava sovint a l’ermita romànica de Sant Salvador, en la qual explica que va descobrir el sons del vent que es filtrava i xiulava a través dels petits finestrals i el sentit de la llum mediterrània. Solien fer llargues passejades per la platja i, al llarg dels anys, s’hi va fer construir la casa d’estiueig, on retornava cada estiu després de les seves gires per tot el món per descansar i retrobar-se amb la família i els amics. Casals va ser sempre un gran enamorat del mar… la llum intensa, la remor de les onades, la sorra de la platja, l’olor de l’aigua salada, els elements naturals marins…

«Algunes de les estones més divertides de la meva vida les he passades jugant a tennis, muntant a cavall, nedant… I era possible portar-les a la pràctica gràcies a la proximitat de Sant Salvador, on tenia la meva anhelada platja.»

A la costa del Baix Penedès, Pau Casals hi feia llargues passejades, entre espais naturals, en un barri mariner per excel·lència. Es relacionava molt amb els pescadors de la platja de Sant Salvador, de qui n’admirava la feina i la fortalesa, i feia elogi dels seus veïns, els mariners.

«No crec que passi un dia de la meva vida en què no miri de nou amb sorpresa el miracle de la natura.»

L’àrea natural de les Madrigueres és un espai litoral d’unes 30 ha, situat al nucli marítim de Sant Salvador del Vendrell, en el qual es demostra el triomf de la natura. Comprèn l’antiga llera de la riera de la Bisbal i els terrenys inundables adjacents, des de la via del tren fins al mar. Es tracta d’un espai que no ha estat urbanitzat i on encara s’hi poden trobar zones agrícoles derivades dels antics usos agraris tradicionals que ja han desaparegut. És una zona de petites dimensions però amb diversitat d’hàbitats: platges de sorra i dunes, llacunes litorals amb jonqueres i canyissars, bosquines mediterrànies i màquies amb alzines. Hi crien nombroses espècies d’ocells, com el corriol. A la vora de la platja hi ha un búnquer de la Guerra Civil. En general, té un elevat interès ambiental i paisatgístic, pel seu caràcter singular en un entorn litoral totalment urbanitzat i pel seu paper com a corredor ecològic entre el mar, els camps i les muntanyes interiors. Un espai ideal per anar-hi a veure una posta de sol després d’un dia d’excursions i connectar en harmonia amb el planeta!