Joan Miró tenia l’hàbit de baixar diàriament des del Mas de Mont-roig fins a la platja de la Pixerota a nedar i fer gimnàstica. Li agradava recollir-hi pedres, arrels i canyes per fer escultures, i altres objectes que el mar arrossegava i que després li servien d’inspiració per a les seves obres. Alguns d’aquests encara es conserven al seu taller de Mas Miró. A la vora del mar, també hi va trobar la inspiració per crear una de les seves primeres obres pictòriques, Platja de Mont-roig (1916). 

​​«La platja de Mont-roig és d’una gran bellesa, és molt estimulant per a mi. Des de la platja i mirant cap a la muntanya es veuen unes formes punxegudes que són molt impressionants. Allà, a prop de la Caseta dels Carabiners, hi havia un majestuós pi. Anava cada dia corrent des del Mas fins a la platja. Em posava per perdre grassa una mena de cotilla com aquella que encara ara es posen els boxejadors i els jugadors de futbol, i damunt un jersei de llana. Em feia suar molt. Quan arribava a la platja, la suor em regalimava com aigua; em treia el jersei i em posava a fer gimnàstica. Finalment, em tirava a l’aigua i després prenia un bany de sol. A la platja sempre hi recollia coses. Veia un objecte, una arrel o una petxineta i m’hi sentia atret. Ho agafava, ho estudiava. M’estimulava molt.»

Des del Mas Miró, en el trajecte cap a la platja de la Pixerota, entre camins marcats per les roderes dels carros i barrancs farcits de vegetació, Joan Miró hi troba el fonoll aromàtic, les atzavares florides amb branques de formes piramidals (que fins i tot fan pensar en el símbol mironià de l’escala de l’evasió), les figueres dolces (que tant agradaven al pintor), els canyars florits de blanc i els pins singulars que sovint es podien veure abans d’arribar a les platges naturals i salvatges de Mont-roig.

Font destacada: Juncosa Vecchierini, Elena. «Mas Miró (Mont-roig). Aportaciones documentales a uno de los espacios creativos de Joan Miró». Premi Pilar Juncosa d’Investigació 2011 (Fundació Pilar i Joan Miró, Mallorca), inèdit.