El juny de 1909, Picasso retorna a Horta. En aquest cas, l’acompanya Fernande Olivier, model de pintors a París, la seva parella i musa. En aquesta segona estada, hi ve amb uns objectius clars: treballar en el desenvolupament d’un nou estil. Hi pren una càmera com a estri indispensable per documentar el paisatge que ja coneix i que el va fer tan feliç deu anys abans durant vuit mesos. 

Gràcies a la correspondència que va mantenir amb Gertrude Stein i Alice Toklas, sabem que Fernande Olivier va causar una gran sensació a la vila d’Horta a causa de la seva manera de vestir moderna i els costums avançats, com ara jugar al dòmino al cafè o ballar fins a altes hores: «Sempre jugo al dòmino i escandalitzo la població femenina amb els meus xals de colors.» També els explicava que feien excursions amb els seus amics i que Picasso anava amb ells a caçar. Picasso hi fa jornades molt intenses de treball en solitud i Fernande se’n queixa i explica que s’ha de buscar distraccions diverses amb els vilatans. Detalla que participaven de les tradicions populars, com la ballada de jotes per Sant Joan. Els descriu al detall personatges curiosos i, fins i tot, que hi arriba a aprendre català. 

Les fotografies realitzades a Horta per Picasso es poden englobar en tres grans temes: personatges, paisatges i el taller amb les obres pintades. Els paisatges d’Horta i els Ports ja formen part del patrimoni artístic universal, i el reportatge fotogràfic del 1909 recull un patrimoni perdut que no té preu: les cases, amb la bassa model d’una de les obres cubistes més reconegudes, el molí d’oli, el retrat de la mestressa de l’hostal del Trompet (on s’allotjava la parella), el propietari del cafè del Vives (on passaven el temps fent tertúlia, cantant i jugant al dòmino) o els guàrdies civils vestits de gala que els custodiaven (probablement per Corpus).

Anecdotari

• Allò més desconegut és que Fernande Olivier va escriure des d’Horta de Sant Joan unes quantes cartes a amigues seves que són una joia perquè copsen fins a quin punt Fernande Olivier va quedar sorpresa i impactada de la vida al poble. La por que li feien els crits del sereno a les nits o com el «tonto» del poble es va enamorar d’ella són tan sols algunes de les històries que s’hi poden llegir. Bona part d’aquesta correspondència es troba a la Universitat de Yale (Beinecke Library), als Estats Units, i anava adreçada a l’escriptora Gertrude Stein i la seva companya Alice B. Toklas.  

• En una de les cartes, Fernande Olivier descriu què s’hi feia a Horta el 1909: «La nit de Sant Joan vam fer jocs per tots els racons del poble. A la plaça, al so d’un tambor i una flauta, els joves vilatans i vilatanes van ballar la jota. És una dansa una mica monòtona però, en canvi, molt divertida perquè els joves estaven tots una mica beguts.» Això, però, no va ser tot perquè Fernande Olivier tenia tan èxit entre la parròquia local, que ella es va convertir en el centre d’atenció i Picasso feia el que podia: «Un home d’aquí volia, tan sí com no, que ballés amb ell, tot i les meves negatives. Insistia que m’acompanyaria i quan vaig refusar definitivament, va dir a Pablo que ell preferia molt més ballar una vegada amb mi que trobar-se dos duros, és a dir 10 pessetes. És per no dubtar del meu encant.»  

• La càmera de retratar de Picasso va fer parlar tothom a Horta el 1909. Hi havia testimonis locals que, de l’estada de l’artista al poble, tan sols deien recordar tres coses: que Picasso portava un bitllet de mil, pistola i una càmera de fotos. Tres coses que no eren tan habituals a l’època. La companya de Picasso a l’època, la francesa Fernande Olivier, també va parlar de la càmera. En una de les cartes que li va adreçar a la seva amiga Alice B. Toklas: «M’oblidava de dir-li que aquí ens han pres per fotògrafs, gràcies a la càmera de fotografies que en Pablo utilitza egoistament i que amb prou feines sap usar. Tot el poble està gaudint de poder-se retratar amb l’expressió que fan en aquell moment. I així es guanya una bona reputació. Ens han arribat a dir que en Pablo podria guanyar molts diners fent fotografies dels vilatans.»  

• Picasso necessitava un espai per pintar i a l’hostal del Trompet no hi havia lloc. El forner Tobies Membrado, amb casa damunt dels porxos de la plaça de Missa, li va cedir una habitació i allí hi va establir el seu taller. Després de l’estiu, en el moment del comiat, Picasso com a agraïment li va regalar dues obres cubistes i unes botes de cuir. I Tobies li va dir: «Noi, pintant com pintes, et fotrà de gana, però no t’amoïnis que si vens a casa meua el pa calent no et faltarà.»

• A principis de setembre, quan havien de marxar, Fernande escrivia a G. Stein i valorava molt l’estada a Horta i la seva gent: «Deixarem Horta d’aquí a deu dies i tota la gent del poble està ben entristida. Però hi tornarem l’any que ve amb vostès i serà millor. M’agrada aquest país […]. Estic segura que vostès compartiran la meva emoció quan el vegin. No es pot comparar amb Gósol. La gent és molt amable. Els caçadors em porten el que han caçat, les dones i els nens em regalen fruites i verdures. Altres dones fan pastissos per donar-me’ls. […] És sorprenent com soc més simpàtica amb la gent d’aquí que amb la gent de París.»

 Fotografia d’Horta del 1909, que va inspirar el quadre La bassa.
Museu Picasso de París

 Guàrdies civils de gala, 1909. Museu Picasso de París

INFORMACIÓ

Centre Picasso
Carrer de l’Antic Hospital, s/n
43596 Horta de Sant Joan

www.centrepicasso.cat
info@centrepicasso.cat
+34 977 435 330 / +34 649 211 195