Un dels aspectes que encara no s’ha estudiat prou en profunditat sobre Picasso és fins a quin punt va formar part de l’ambient artístic de la Barcelona del tombant de segle XIX-XX i la importància de la cultura catalana en els inicis de la seva obra. Eduard Vallès, doctor en història de l’art, dedica la seva tesi a la influència de l’art català sobre Picasso. 

 Il·lustració del menú d’Els 4 Gats realitzada per Picasso (dreta);
el retrat de la contracoberta és obra de Ramon Casas (esquerra).
Museu Picasso de Barcelona

S’ha dit que l’establiment Els 4 Gats de Barcelona va ser la clau de la modernitat per al jove artista. Era un espai d’encontre i tertúlies de l’avantguarda catalana. A la taberna s’hi feien espectacles de titelles, ombres xineses, concerts i actes literaris, així com exposicions. Picasso hi va entrar en contacte amb altres joves que volien ser artistes, com per exemple el seu gran amic Carles Casagemas, la tràgica mort del qual va marcar profundament la seva obra a partir de les vivències junts a París. Aquest grup d’amics es va veure inspirat per la generació anterior d’artistes catalans; i, concretament, 

El juny de 1901, Picasso havia exposat algun dibuix en la Sala Parés, al costat d’altres de Ramon Casas, per promocionar la revista Pèl & Ploma. L’exposició de Casas en aquesta mateixa sala el 1902 és important, perquè constava de retrats de personatges il·lustres i pintures a l’oli, entre les quals Picasso es dona a conèixer amb l’oli Últims moments, actualment localitzada al davall d’una altra composició de gran rellevància, La vida (1903), gràcies a la tecnologia, a The Cleveland Museum of Art.

Es pot situar un fet clau en la influència de l’art català en Picasso: l’exposició d’Isidre Nonell a la Sala Parés, el gener de 1902, quan Picasso retornava a Barcelona amb la seva «època blava» en procés. Tal com ho detalla Eduard Vallès:

«L’exposició de Nonell a la sala Parés a la Sala Parés el gener de l’any 1902 ha esdevingut un moment liminar en la història de l’art català i espanyol per diversos motius. Nonell presentà només una quinzena de tele de gitanes, però la lectura posterior que se’n feu depassa la pròpia mostra, més enllà de la rebentada de la crítica i els col·leccionistes. Aquesta exposició posava a prova la modernitat barcelonina i situava la societat artística davant d’un mirall […] que no li plau en absolut.»

 INFORMACIÓ

Centre Picasso
Carrer de l’Antic Hospital, s/n
43596 Horta de Sant Joan

www.centrepicasso.cat
info@centrepicasso.cat
+34 977 435 330 / +34 649 211 195