«Vol saber on trobar el meu model? Un arbre creix cap amunt, aguanta les branques i aquestes, successivament, les seves branquetes i aquestes, al seu torn, les fulles. I cada part individual ha estat creixent harmoniosament, magníficament, després que Déu, l’artista, el creés.»

Antoni Gaudí, conegut a Riudoms com l’Anton de la Calderera, jugava entre els arbres del pinar del Sec i altres pinars dels voltants, i en les lleres de la riera de Maspujols i el rieró de Riudoms. La inclinació, a causa de la força del vent, d’aquells grans troncs, immensos als ulls d’un infant, segurament li van suggerir com aprofitar aquella naturalesa per fugir de les línies rectes en les seves obres, com en les columnes del Parc Güell o les de l’interior de la Sagrada Família acabades en forma de capçada.

En les seves crescudes intermitents, la riera ha arrossegat tota mena de materials que resten dipositats en la seva llera. L’infant Antoni Gaudí hi devia remenar els sediments a la recerca de materials que es convertien en tresors i se’ls enduia cap a casa. La riera esdevé un eix vertebral de diversos assentaments humans al llarg dels segles. A banda i banda del seu curs s’han trobat restes arqueològiques. Riudoms compta amb vint jaciments històrics registrats des dels d’època prehistòrica, passant pels romans i fins als més propers als nostres dies. Concretament, n’hi ha un de registrat des del 1850 que era un forn d’argila, del qual sembla que el petit Gaudí hauria rescatat fragments de peces. També anava pels camins dels masos i se centrava en la vegetació allunyada dels punts d’aigua.

Actualment, la riera és un espai actiu de passeig habitual entre els habitants i els visitants de Riudoms.