Encara avui en dia podem gaudir dels hibiscus d’un color roig intens en els jardins de Mas Miró, que engalana la façana del Mas, entre altres arbustos i arbres com eucaliptus, llorers i garrofers. La seva flor apareix representada en diverses natures mortes de primera època de Miró, com ara Natura morta del raïm (1920). Sabem que l’estada de Miró a París el 1920 li obre un món de noves idees. A Mont-roig, amb la tranquil·litat excitant que li proporciona el camp, Miró es llença de ple a treballar. Juntament amb La taula, naturalesa morta del conill, Miró realitza una altra pintura, Cavall, pipa i flor vermella. Quan estava a punt d’acabar-los, Miró escriu al galerista Dalmau, amb qui el 1918 havia realitzat la seva primera exposició individual, i li explica que «Dintre de poc espero acabar dos teles que em sembla li interessaran. L’una deu fer uns 80 x 90 cm i és: Un racó de calaixera vermella amb un cavall flamenc al damunt, un llibre, una pipa, una copa amb una flor vermella; paret del fons blanca i blava, miralls reflectant el paisatge que es veu al davant. Simple, sintètica, vigorosa. He intentat anar a un art purament de concepte, que crec deu ser l’art de l’avenir». A part de l’escriptori de to vermellós que serveix de model per al quadre, encara es conserven alguns del elements originals reproduïts. El cavall es conserva en el Mas, i la pàgina reproduïda correspon al llibre Le cog et l’Arlequin de Cocteau amb un dibuix de Picasso, conservat actualment a la Fundació Joan Miró de Barcelona, a la biblioteca personal del pintor. Si ens fixem en la flor és un hibiscus, flor roja present en molts altres bodegons de Miró. 

Font destacada: Juncosa Vecchierini, Elena. «Mas Miró (Mont-roig). Aportaciones documentales a uno de los espacios creativos de Joan Miró». Premi Pilar Juncosa d’Investigació 2011 (Fundació Pilar i Joan Miró, Mallorca), inèdit.