En la genealogia d’Antoni Gaudí i Cornet hi havia artesans de l’ofici de calderer per les dues bandes de la família. La materna provenia de Riudoms, on hi tenien una petita propietat rural, el mas de la Calderera (declarat bé cultural d’interès local el 1993), que estava proveïda d’aigua per una mina i s’hi cultivava horta i vinya; per això, hi anaven sovint quan Gaudí era un nen. Els seus pares aviat es van instal·lar a Reus, en una casa del carrer de Sant Vicenç, on hi tenien un taller de caldereria. Del món de l’artesanat, sens dubte, en va aprendre l’esforç, la constància i el rigor en el treball amb les mans des de ben petit, així com els càlculs, les mesures i la transformació dels materials i les superfícies en volums, la qual cosa va impulsar la seva imaginació espacial, bàsica en l’arquitectura. Totes aquestes aptituds, doncs, van ser acumulades per herència. 

Segons el seu biògraf i també arquitecte Cèsar Martinell, així ho deia el mateix Gaudí:

«Jo tinc aquesta qualitat de veure l’espai, perquè soc fill, net i renet de calderers. El meu pare era calderer; l’avi, també; el besavi, també; a casa de la meva mare eren calderers; el seu avi era boter (que és el mateix que calderer); un avi matern era mariner, que també són gent d’espai i de situació. Totes aquestes generacions de gent d’espai donen una preparació. El calderer és un home que d’una planxa plana ha de fer un volum. Abans de començar la feina ha d’haver vist l’espai. Tots els grans artistes del Renaixement florentí eren ciselladors, que també fan volums d’un pla; per bé que els ciselladors no se separen gaire de les dues dimensions. Els calderers les abracen totes tres, i això crea, inconscientment, un domini de l’espai que no tothom posseeix.»

La seva família era modesta, per bé que econòmicament independent i amb una elevada base cultural, sempre fonamentada en la lectura i els llibres, que ell mateix llegia amb avidesa en els llargs períodes de malaltia que el feien romandre sovint al mas de Riudoms, en contacte directe amb la natura. De camí cap al Mas de la Calderera, pel marge esquerre de la riera de Maspujols i direcció a la muntanya, hi ha una petita arbreda, el pinar del Sec, que era escenari dels jocs d’infància del petit Anton. Jugant amb les sargantanes, els caragols i les plantes, Gaudí fantasiejava sobre llegendes èpiques protagonitzades per aquests protagonistes singulars. Consten anècdotes de veïns que conten que s’enfadaven amb el petit Gaudí perquè es dedicava a desmuntar els marges fets de pedra i còdols tot cercant petits animalons per jugar-hi. Probablement, l’observació dels detalls de l’entorn natural del camp i la cultura àmplia basada en els llibres que tenia a disposició i que fins i tot posava en dubte a partir de l’observació directa, aquests dos elements primerencs junts, van ser claus per a la seva aportació arquitectònica posterior, que per exemple va definir tres superfícies amb noms enginyosos provinents de la botànica i la fisiologia: helicoide (prové d’un tronc d’eucaliptus; que Gaudí assimilava al moviment en la construcció d’escales o columnes), hiperboloide (és la forma del fèmur; que Gaudí associava als espais per afavorir la llum natural en voltes i finestrals) i paraboloide hiperbòlic (la forma dels tendons d’una mà; que Gaudí aplicava en sostres corbats i criptes, la «sella de muntar»).

A banda dels espais viscuts en el paisatge urbà de Reus, que recorren des de l’església Prioral de Sant Pere on va ser batejat el 1852, passant per la casa i el taller del carrer de Sant Vicenç, les antigues Escoles Pies o el passeig de la Boca de la Mina fins a l’Institut Pere Mata, cal parlar de la influència en Gaudí del paisatge humà d’una ciutat que en la seva època i fins a mitjans del segle XX va ser meitat urbana, meitat camperola, oberta al camp i al mar, en un territori del Camp de Tarragona envoltat de muntanyes. Reus era una confluència de camins, «oberta a la condició humana en moviment i en activitat». Tothom hi acudia a vendre múltiples i variats productes de la terra i hi comprava el que necessitava, ja que al port de Salou hi arribaven nombrosos vaixells a carregar mercaderies (oli, ametlles, avellanes, vins i aiguardents) i hi portaven altres productes, com ara peix salat, cafè o cacau. De fet, comerç no és senzillament comprar i vendre, sinó un bescanvi d’idees, de sentiments i comunicació entre persones. Per tant, tant la gent de mar, com els comerciants, van influir en el món creatiu de Gaudí, sense deixar de banda tota la resta d’oficis del món rural. Sobre el comerç, a més, segons Cèsar Martinell, afirmava: «L’arquitectura és cosa plàstica, ja que consisteix en situar, com la política i el comerç. L’arquitectura situa masses constructives distribuïdores de força; és més bon polític el que es fa càrrec de la situació de les masses i forces socials; i el comerç no fa més que traslladar les mercaderies […] i situar-les en millors condicions de venda. Qui és capaç de veure les qüestions polítiques i comercials també veu la plàstica.»

D’altra banda, a Gaudí el mar l’atreu d’una manera transcendental, com recull el seu biògraf Cèsar Martinell: «En l’aigua veu, a la vegada, les dues dimensions de la superfície i la tercera dimensió de la profunditat, que reflecteix el cel i, tot plegat, en moviment i bellament acolorit.» Gaudí deia que la gent del Camp de Tarragona tenia «el sentit de la plasticitat» i hi afegia que «el mar i la llum mediterrànies donen aquesta qualitat tan admirable i és per aquesta causa que les coses reals no ens enganyen, sinó que en intrueixen». En definitiva, l’herència psicològica que va rebre de Reus, com a centre i resum del Camp de Tarragona, com a població mercat en què confluïa tota la gent que volia prosperar, és molt important en la seva manera de veure el món, així com els valors del món agrícola que va aprendre a Riudoms, al mas de la família paterna, com per exemple la força imponent d’un arbre sol, no com a part d’un bosc, sinó capaç de créixer i produir per ell sol o la capacitat d’adaptació dels elements naturals al medi.

Al Riudoms de la infantesa de Gaudí, també hi destaquen els tons groguencs de la llum mediterrània brillant, dels camps de vinya i cereals a la tardor, dels líquens (simbiosi de fong i alga) que creixen en les escorces dels arbres o de la flor del crespinell (conegut com a crespinell de Reus). En parla, fins i tot, el web oficial de la Sagrada Família, que diu: «Gaudí es va inspirar en les tiges de la planta denominada ungla de gat (Sedum nicaeensis) per als pinacles dels campanars dedicats als apòstols.»

També podeu visitar la ruta urbana Gaudí a Riudoms: amb la plaça de l’Arbre (projectada per l’arquitecte japonès Hiroya Tanaka), la casa pairal dels Gaudí al raval de Sant Francesc (on hi tenia la caldereria el seu pare i que actualment és un equipament cultural visitable), la plaça de l’Om o l’estàtua dedicada a Gaudí a la plaça de l’Església de Sant Jaume. En teniu l’itinerari aquí.

MÉS INFORMACIÓ

Gaudí Centre i oficina de turisme
Pl. del Mercadal, 3
43201 Reus
www.gaudicentre.cat
info@gaudicentrereus.cat
+34 977 010 670