A banda dels espais viscuts en el paisatge urbà de Reus, cal parlar de la influència en Gaudí del paisatge humà d’una ciutat que en la seva època i fins a mitjans del segle XX va ser meitat urbana, meitat camperola, oberta al camp i al mar, en un territori del Camp de Tarragona envoltat de muntanyes. Reus era una confluència de camins, «oberta a la condició humana en moviment i en activitat». Tothom hi acudia a vendre múltiples i variats productes de la terra i hi comprava el que necessitava, ja que al port de Salou hi arribaven nombrosos vaixells a carregar mercaderies (oli, ametlles, avellanes, vins i aiguardents) i hi portaven altres productes, com ara peix salat, cafè o cacau. De fet, comerç no és senzillament comprar i vendre, sinó un bescanvi d’idees, de sentiments i comunicació entre persones. Per tant, tant la gent de mar, com els comerciants, van influir en el món creatiu de Gaudí, sense deixar de banda tota la resta d’oficis del món rural. 

Sobre el comerç, a més, segons Cèsar Martinell, deixeble de Gaudí, afirmava: «L’arquitectura és cosa plàstica, ja que consisteix en situar, com la política i el comerç. L’arquitectura situa masses constructives distribuïdores de força; és més bon polític el que es fa càrrec de la situació de les masses i forces socials; i el comerç no fa més que traslladar les mercaderies […] i situar-les en millors condicions de venda. Qui és capaç de veure les qüestions polítiques i comercials també veu la plàstica.»