Paisatges que es mengen

Reus: una ciutat entre el mar i la muntanya

La ciutat de Reus està situada entre mar i muntanya, al Camp de Tarragona, una extensa plana que s’estén des del Penedès fins a l’inici de les Terres de l’Ebre, delimitada per muntanyes. Aquesta situació privilegiada té les condicions necessàries per gaudir d’una excel·lent cuina mediterrània, elaborada amb els productes característics del territori. Reus, la ciutat bressol de Gaudí, és el centre comercial per excel·lència i mercat tradicional del Camp.

[ANECDOTARI] Des de petit, envoltat d’horta i boscos, Gaudí s’inspira en l’observació de la natura i el mar del costat de casa. Una salut delicada el va obligar a fer una dieta molt lleugera i passar moltes hores observant el seu entorn, ja que no podia anar a l’escola. Tot això es plasma de manera directa en les seves obres i en el seu caràcter, auster però alhora amb un gust molt refinat i amb una obsessió pels aliments saludables. En la recta final de la seva vida, era gairebé un asceta, i d’hàbits vegetarians un cop s’asseia a la taula. Consumia productes simples i naturals, allò que avui dia en diríem aliments «poc processats». Els historiadors expliquen que acostumava a portar sempre avellanes a les butxaques, el fruit sec per excel·lència del Camp de Tarragona, que Gaudí coneixia perfectament des que era un nen.

Altres productes de la terra:

• Vermut de Reus.
• Avellana DOP Reus.
• Oli d’oliva verge extra DOP Siurana.
• El menjablanc, elaborat amb ametlla, és un dels postres més típics de Reus.
• Coca de cireres, que és tradició menjar durant els mesos de maig i juny.
• Coca de recapte (coca elaborada normalment amb hortalisses rostides que poden acompanyar-se de botifarra fresca, arengada o sardina)
• El pa de Mestral, una iniciativa del Gremi de Forners de Reus i comarca per impulsar els productes de proximitat.

L’Oli d’oliva és present en moltes de les receptes tradicionals del Camp de Tarragona i és un producte genuí de les poblacions que van marcar els orígens de Gaudí. Està íntimament lligat al paisatge en què el geni va viure de petit, així com una herència mil·lenària de cultura i territori. En poblacions com Riudoms, encara avui, s’hi manté una producció destacada d’oli d’oliva verge extra, un elixir daurat de qualitats úniques, ingredient estrella de la dieta mediterrània i font de salut.

Un altre producte clau de Riudoms i de tot el Baix Camp és l’avellana. De fet, a Riudoms s’hi fa una fira amb diversos segles d’història, al mes d’agost, en què l’avellana hi té un paper destacat. Aquest certamen, que els riudomencs anomenen de manera planera «la Fira», ha incorporat els darrers anys elements d’innovació com la Gastrofira Riudoms, un espai amb estands per degustar productes de proximitat, cuina en directe, tastos, tallers i música.

A Riudoms, actualment, val la pena aprofitar l’ocasió per visitar-hi la important Cooperativa Agrícola, productora d’oli propi dels seus associats; així com altres productors amb masies o instal·lacions singulars, com Mas de la Santa Creu, Olis Mallafré o Arboreto.

Altres productes de la terra:

• Oli d’oliva verge extra DOP Siurana
• Avellana de Riudoms
• Coca de recapte: coca amb hortalisses rostides (ceba i pebrot) que poden acompanyar-se d’arengada o llonganissa fresca habitualment, elaborada artesanalment als forns de Riudoms. 

Horta de Sant Joan sempre ha estat vinculada al món culinari. Les seves especialitats tenen un denominador comú: proximitat i tradició. A l’edat mitjana, el poble era conegut pel cultiu del safrà, que s’exportava a l’Europa central. També era molt apreciada la destil·lació d’espígol i l’obtenció de l’aiguardent. Actualment cal destacar-ne l’oli, el vi i les carns.

[ANECDOTARI] L’olla barrejada és un guisat tradicional d’Horta i és un dels recursos amb què Manuel Pallarès es va proposar que el jove Picasso recuperés la salut quan va portar-lo al poble l’any 1898. Es prepara amb mongetes o cigrons, col o tiges de carxofa, cansalada, os de porc, botifarra, all i oli d’oliva de la varietat empeltre, autòctona de la Terra Alta. Un capítol a part mereixen les ovelles i cabres, Picasso es va esplaiar dibuixant-les. Hi ha exemplars d’aquests dibuixos realitzats durant la seva primera estada a Horta, en la qual va conviure amb pastors i pagesos i amb el seu amic Pallarès. El corder va ser, en bona part, la poca carn que va menjar durant el temps que va viure als Ports. La truita amb ceba i les patates al caliu van ser les menges favorites d’aquella estada «primitiva». Picasso mateix ho recordava a la gent d’Horta que el visità el setembre de 1969. La sopa de gallina fa referència també a Manuel Pallarès, quan diu a Picasso: «Vine al meu poble, que el caldo de gallina que fa ma mare et refarà.» D’altra banda, si una cosa va revolucionar Horta de Sant Joan en la segona estada de Picasso va ser la companyia de la Fernande Olivier, que mantenia correspondència amb Gertrude Stein. A les cartes li parla del menú de l’Hostal del Trompet, on s’allotjaven, i relata que molt sovint els servien sopa de safrà. 

Altres productes de la terra:

• A Horta hi trobareu carns de gran qualitat procedents de les ramaderies del poble alimentades de manera natural a les pastures de camps i muntanyes. Carns a la brasa, el cabrit arrebossat, el crestó (cabra blanca que se serveix a taula guisada amb escabetx i herbes) i el civet de porc senglar (que ha estat caçat a les feréstegues muntanyes d’Horta), us faran llepar-vos els dits. No es poden deixar de tastar els embotits, que, afavorits pel clima a recer dels Ports, són molt rics i variats.
• A qualsevol hora o per postres les pastes típiques del poble són la millor elecció: panadons (empanadilles de pasta fina farcides de cabell d’àngel o altres), ametlats (dolços fets de clara d’ou i ametlla) i mantecats (dolços fets de llard de porc i ametlla).
• Oli d’oliva verge extra DO Terra Alta.
• Vins de la DO Terra Alta.
• Aiguardents, mistela i vi ranci.

Tots els detalls i les curiositats, les idees de plats i els restaurants recomanats al fullet informatiu.

La plana del Camp de Tarragona ha estat des de temps immemorials una terra fèrtil de la qual l’home n’ha sabut treure els millors fruits. Aquesta agricultura ancestral arriba als nostres dies oferint-nos productes típics de la Mediterrània com l’oli, el calçot (ceba típica que es cou al foc) i la farina de garrofa. El clima, de temperatures suaus i marcat pel mestral, i la terra, rica en nutrients, resulten claus per donar-nos uns productes reconeguts per la seva qualitat.

[ANECDOTARI] És sabut que Joan Miró sempre portava en una butxaqueta una garrofa que l’acompanyava arreu del món per recordar la seva terra. Joan Miró tenia una connexió transcendent amb la terra de Mont-roig del Camp. L’artista s’identificava sovint amb la terra, en la seva vessant més pura i essencial. Deia Miró que era més feliç «anant amb suèter i bevent en porró entre els pagesos de Mont-roig que no pas a París entre duquesses en grans palaus». Com a finca rural i amb tradició agrícola, al Mas Miró, avui dia, es conrea de manera ecològica i compta amb fruiters i una extensa varietat d’horta.

Altres productes de la terra:

• L’elixir daurat: l’oli d’oliva verge extra.
• L’horta i la garrofa: les Mont-rogetes són les galetes típiques del municipi i estan elaborades amb un ingredient autòcton i distintiu del territori: la farina de garrofa.
• Jornades Gastronòmiques del Calçot, a l’hivern.
• Jornades Gastronòmiques del Pop, el mes de juny.
• Jornades Gastronòmiques de la Cuina de l’Arròs de Tardor, el mes d’octubre.

El Vendrell forma part de la Ruta del Xató, una proposta de turisme gastronòmic de les comarques de l’Alt Penedès, el Baix Penedès i el Garraf. Fer la Ruta és descobrir el territori del xató, a partir de les visites que es proposen a les escapades temàtiques: enoturisme, arquitectura, música, mar, cultura i gastronomia.

[ANECDOTARI] La sopa és un dels plats més senzills de la gastronomia de la Mediterrània i Pau Casals era un enamorat de la sopa de farigola. Defensor de la classe treballadora i de la llibertat, la sopa de casa, d’ingredients modestos, lligava la perfecció amb el seu pensament. Una cuina i una vida senzilles, que, des del Vendrell, li permetien gaudir de l’essència mediterrània, de les vistes del mar i de la vinya del Penedès, que tant va acabar enyorant en el seu exili forçat, a Prada de Conflent i Puerto Rico.

Altres productes de la terra:

• La xatonada popular: cada primer diumenge de febrer a la Rambla del Vendrell se celebra aquesta festa gastronòmica amb el Concurs de Mestres Xatonaires, l’Exhibició de Xatonaires Infantils i el repartiment d’unes dues mil racions de xató (salsa elaborada amb ametlla i avellana torrades, molla de pa amanida amb all, sal, oli i vinagre, i nyora, que acompanya una amanida d’escarola, olives negres, tonyina, bacallà i anxoves).
• La coca enramada és una coca salada feta amb pasta de farina amb oli que porta espinacs, mongetes, pebrot vermell i ceba, acompanyada de salsitxa o arengada.
• Els bufats (dolços elaborats amb avellana, sucre i clara d’ou) i el resolí (licor d’aiguardent aromatitzat amb nous, canyella i anís), mai poden faltar a la taula dels vendrellencs.
• Les orelletes (dolços en forma d’orella) es mengen per carnaval.
• A finals de tardor, l’oli nou se suca amb les rostes, pa torrat.
• Vins i caves de la DO Penedès.