Paisatges que es beuen

Les aventures culturals de Gaudí i Toda es van mantenir al llarg de la seva vida, com ho demostren les diverses activitats que s’han pogut documentar junt amb l’associació excursionista que reunia personalitats i intel·lectuals de l’època sota el denominador comú de la catalanitat.

En concret, van visitar les ruïnes del monestir de Poblet a fons —en companyia, entre altres, de Jacint Verdaguer— el maig de 1882. Una crònica detallada d’Àlvar Verdaguer (enginyer i llibreter) explica que els expedicionaris van ser un total de vint-i-nou, vinguts de molts indrets dels Països Catalans, i que la iniciativa del viatge a Poblet i Santes Creus va sorgir d’una altra trobada a Montpeller amb motiu d’una festa literària de felibres i catalans. L’itinerari va sortir des de Tarragona i va passar per l’Espluga, Poblet, Valls, Santes Creus; va finalitzar, entre altres, al Museu Nacional Arqueològic de Tarragona, en el qual s’hi conserven les signatures dels visitants il·lustres.

Projecte de restauració de Poblet 

Amb el seu gran amic d’infantesa Eduard Toda (diplomàtic i egiptòleg) i també amb Josep Ribera (cirurgià), que en va tenir la idea a partir dels seus anys de residència a l’Espluga de Francolí, van elaborar un projecte de restauració del monestir de Poblet, durant la joventut dels tres (1869). No va ser qualsevol cosa, tenien una idea molt clara i decidida de com incorporar a Poblet iniciatives de gestió cultural innovadores i plenament actuals. En paraules del mateix Toda, en un article publicat al diari El Matí el juny de 1936, amb motiu d’un suplement d’homenatge a Gaudí: 

«Ens distribuírem els treballs. Gaudí tindria cura d’aixecar murs, refer teulades, reconstruir voltes, tapar les mines i forats arreu oberts pels buscadors del fantàstic tresor pobletà amagat pels frares. Ribera contaria els fets i les gestes de la història pobletana per a moure els sentiments dels catalans a favor de la reconstrucció. Jo reuniria l’Arxiu i la Biblioteca, i, a més, escriuria un llibre que, imprès i venut a sis quartos (trenta cèntims) l’exemplar, ens donaria els primers mitjans de començar l’obra. No ens dubtàvem de res, en la jove il·lusió dels nostre anys de primavera.»

Quan les carreres professionals els van separar, van intercanviar correspondència durant anys sobre aquests temes i, més tard, Toda arribà a ocupar la presidència del Patronat del Reial Monestir de Santa Maria de Poblet i, quan ja depassava els vuitanta anys d’edat, contribuí a la restauració d’aquest gran monument històric.

A l’interior del monestir de Poblet, patrimoni de la humanitat, hi podeu visitar l’antic celler, on històricament s’hi elaborava el vi per a la comunitat. Al conjunt monumental veureu un mar de vinyes que l’envolta. Gaudiu-lo, respireu la seva pau i també assaboriu els vins que us oferiran tastar amb les visites guiades dels cellers situats en aquest indret de la Conca de Barberà.

La denominació d’origen també preserva una ruta dels cellers modernistes a l’Espluga de Francolí, Montblanc, Sarral, Rocafort de Queralt o Barberà de la Conca. Escapeu-vos-hi i descobriu els vins que hi elaboren amb la varietat autòctona d’aquesta DO: el trepat.

La infantesa de Joan Miró, com és sabut, va ser marcada per les vacances a Cornudella de Montsant, a casa dels avis paterns. A partir dels dibuixos que es conserven al fons de la Fundació Joan Miró de Barcelona (FJM), es documenta l’estada a Cornudella el 1906, amb 13 anys, i les visites als pobles del voltant. També el 1917, amb 24 anys, va pintar una sèrie de quadres a Siurana i Prades, on hi anava des del mas de Mont-roig, als estius, quan visitava també els avis de Cornudella, a uns trenta quilòmetres.

També va fer dibuixos a pobles del voltant, com Albarca, Ulldemolins i Porrera, el poble de la seva besàvia paterna. 

Miró sempre tornava a aquells pobles del Priorat. Des de Mont-roig el portava el taxista del poble, Francesc Solé Sedó. Aquest explicava en el documental Mont-roig: tornaveu mironià (Martí Rom 2002): “Anàvem cap a Falset, a Escaladei. Ho fèiem en vàries vegades. També li agradava anar a Cornudella, cap al tard, quan retiraven els pagesos, no hi havia gaire tractors, i veies com duien la collita amb l’animal, a la sàrria. Si era el temps de la verema, posaven una portadora a cada costat, i el pagès anava aferrat a la cua… Pujàvem a dalt de Siurana. Allí hi ha un tallat que des de dalt es veu el pantà. Ell es posava allà com si estès en una plaça. Jo tenia por i em posava a prop seu… S’estava allà plantat mirant estona i estona. De tan en tan em deia: «Fa bona tarda, oi!» Però jo estava totalment pendent d’ ell…”

Miró sempre va estimar aquells paisatges del Priorat, el treball al camp del pagès, l’ofici de ferrer del seu avi. El net del ferrer de Cornudella, als anys quaranta del segle passat, va iniciar la seva vessant escultòrica…»

Quan arribeu a Falset, els camps d’oliveres i vinyes envolten la capital del Priorat, on el vi és encara l’essència de l’activitat agrària de la comarca. Us proposem descobrir els vins de la DO Montsant, la denominació més jove. Hi trobareu cellers modernistes com els de Falset o Cornudella, però també us proposem gaudir i viure de les activitats enoturístiques que us ofereixen, amb vins d’una gran qualitat.

Els històrics i sinuosos camins del vi a la DOQ (qualificada) Priorat serpentegen les vinyes i ens condueixen a petits llogarets que allotgen grans cellers. La seva fama mundial és deguda a l’elaboració de vins que transmeten l’essència d’aquest paisatge singular, de mans de la carinyena i la garnatxa. Des del mirador de Torroja us convidem a contemplar l’escenari idíl·lic d’aquestes vinyes.

Al cor del Priorat batega la llegendària Cartoixa d’Escaladei, una joia que, malgrat els avatars de la història, va recuperant de mica en mica l’esplendor. Visiteu-la sens falta!

«Quan tanco els ulls, veig el mar de Sant Salvador i la vila marinera de Sitges, amb les petites barques de pesca a la sorra, les vinyes, les oliveres i els magraners del Camp de Tarragona, el riu Llobregat i els pics de Montserrat. Catalunya és la terra on vaig néixer i l’estimo com a una mare.»

El mateix Casals, en el llibre de les seves Reflexions, recollides per Albert E. Kahn, descriu els sons i elements del paisatge natural i humà que l’inspiraren: el mar Mediterrani, la brillantor de la llum solar, el so del vent i les ones, els núvols canviants, els cants de les albades, el soroll de les feines de pescadors o vinyaters.

A la DO Penedès podeu resseguir camins únics flanquejats per vinyes que us acompanyaran per pobles com l’Arboç modernista o Banyeres del Penedès, amb una torre de guaita que testimonia el seu passat mil·lenari.

Coneixeu la Via Augusta Penedès? Té diverses etapes i us atansarà a paisatges que configuren un mosaic de vinyes que canvia de color a cada estació. Hi podreu gaudir de les visites guiades que us ofereixen els seus cellers, alguns amb vistes al mar. Una proposta per assaborir uns vins amb més de dos mil anys d’història! I aprofiteu l’ocasió visitar l’espai Vinseum, el nou museu de les cultures del vi de Catalunya a Vilafranca del Penedès.

Al Vendrell hi ha dos cellers de la DO Penedès. El celler Jané Ventura, un celler familiar que des del 1914 elabora vins i caves d’autor que expressen l’essència del Baix Penedès, i el celler Avgvstvs Forvm, un petit celler de caràcter familiar on s’elaboren vins de qualitat i vinagres agredolços gurmet (presents en el menú de la gala d’entrega dels Premis Nobel i a restaurants amb estrelles Michelin).

Així com Joan Fuster parlava de l’esplendor econòmic «de la taronja», aquí podríem fer referència a la puixança «de la vinya», que molt probablement va afavorir aquesta idea de modernitat de la burgesia, la qual va creure en uns genis que, alhora que eren fidels a una tradició artística, creaven nous llenguatges propis i feien servir materials, sovint reciclats, que els permetien apostar pel retorn als orígens i l’autenticitat, en grans masies, cellers cooperatius o ermites. Per exemple, Josep Maria Jujol, destacat col·laborador de Gaudí, va crear un llenguatge molt personal, a mida dels pobles rurals en què treballava, tot fent servir materials propis del camp i tot adaptant les tasques al clima i les collites. 

La imatge del santuari de Montferri des dels camps del voltant amb les vinyes als seus peus junt amb la figura de l’ermita tan singular, que entrellaça arquitectura i natura, és un bon resum d’aquesta lluita a contracorrent de les idees de l’artista per fer avançar la seva societat amb els peus ben arrelats a la terra. Aquesta també era una característica definitòria de la novel·la modernista, en l’àmbit literari català; i, sens dubte, és un dels valors que uneixen el pensament de les quatre figures del Paisatge dels Genis.

L’essència de la Mediterrània és transmesa pels vins de la DO Tarragona. Sabíeu que els romans els importaven fins a la capital de l’Imperi? Des d’aleshores els vins elaborats sota el paraigües d’aquesta denominació són únics, frescos i amb aromes que us traslladaran als paisatges del vi acaronats per la marinada, amb la varietat macabeu com a protagonista singular.

Us convidem a tastar-los en territoris únics com l’Alt Camp, on hi trobareu la catedral del vi de Nulles, amb la seva marca Adernats, a recer del santuari modernista de Montferri, obra de Josep Maria Jujol; o al Tarragonès, amb vinyes ben a prop de la costa en pobles com Salomó o Vila-seca. I al Baix Camp us proposem aturar-vos en ple cor de les Muntanyes de la Costa Daurada.

De Pablo Picasso, se’n coneix la seva implicació amb els treballadors del camp i la ramaderia en les seves estades a Horta de Sant Joan just als inicis del segle XX. I, també, el gran caliu que es generava al voltant de la taula i els vins de la Terra Alta en les tertúlies que mantenia amb els amics en hostals i cafès en un territori mediterrani interior rural per excel·lència. Durant la segona estada de l’artista a Horta, l’estiu del 1909, i en companyia de Fernande Olivier, la seva musa, Pablo Picasso va compartir tertúlia i partides de dòmino amb els amics del cafè de Vives i de Casa Pessetes. Picasso i Fernande es van allotjar a l’Hostal del Trompet, molt a prop de la casa de Tobies Membrado, situada a la plaça major i a les golfes de la qual Picasso va instal·lar un estudi improvisat aquell estiu. 

Sens dubte, les aromes i els sabors característics dels vins de la Terra Alta van formar part de l’ambient d’aquelles nits d’inspiració. Així mateix, és evident que la cultura del vi en general va influir profundament l’obra de Picasso, ja des de les arrels de la mitologia grecoromana.

A la DO Terra Alta hi descobrireu l’ànima de la garnatxa blanca i un autèntic paradís rural. Hi predominen les varietats tradicionals i els vins amb un gran singularitat. La seva situació geogràfica, amb un alt valor paisatgístic, l’ha portat a ser reconegut per la Unesco com a Reserva de la Biosfera.

Hi podreu resseguir les activitats de la ruta del vi de la Terra Alta. No us perdeu la visita a la catedral del vi del Pinell de Brai i altres cellers modernistes de la comarca, com el de Gandesa.

La ciutat de Reus ha mantingut viva la tradició d’anar a fer el vermut per acompanyar la conversa amb familiars i amics, en places com la del Mercadal, en la qual es troba el Gaudí Centre. El vermut de Reus és famós perquè s’envolta d’una certa aura de misteri i compta amb una fórmula secreta, que pot contenir al voltant d’un centenar de plantes aromàtiques utilitzades diferents. També té una llarga història al darrere, lligada a la producció d’aiguardents i vins i a la important ruta d’exportació de Reus-París-Londres des de finals del segle XVII i durant tot el segle XVIII. 

Cal fer-ne un tast a la ciutat que va veure néixer Antoni Gaudí i que, sens dubte, tenia la flaire d’aquests licors de plantes aromàtiques que segur que acompanyaven el jove arquitecte en les seves múltiples excursions culturals i científiques pel Camp de Tarragona i més enllà. Visiteu l’Estació Enològica de Reus!