Pau Casals, des de ben petit, va estar en contacte amb les manifestacions culturals populars a la vila del Vendrell, amb el seu paisatge humà. El seu pare, organista de l’església de Sant Salvador i professor de cant i piano, va impulsar la creació d’un cor i, des que ell tenia només 5 anys, hi actuaven junts en totes les festes i celebracions del poble. D’altra banda, una de les primeres composicions en què treballà, als 7 anys, junt amb el pare, va ser per a una representació d’Els pastorets, al Centre Catòlic del Vendrell. Deia que el Nadal sempre va tenir un significat especial per a ell. Més de setanta anys després, ja a l’exili arran de la guerra civil, sempre cloïa els concerts i festivals amb la melodia d’una cançó popular: El cant dels ocells, que va arranjar per a violoncel i que tocava com a símbol del seu amor i enyorança cap a Catalunya. Ell mateix explicava com l’inspiraven els cants que sentia de tot tipus d’ocells al Vendrell, aquell goig dels sons de la natura:

«I quanta vida en el Nadal! En “El cant dels ocells” són les àguiles i els pardals, els rossinyols i els reietons, que donen la benvinguda a l’infant cantant-li com una flor que delectarà la terra amb la seva dolça fragància. I els tords i les caderneres canten que la primavera ha arribat i que les fulles dels arbres s’obren i esdevenen verdes.»

El 1971, a la seu de les Nacions Unides, a Nova York, Pau Casals hi va estrenar l’Himne a les Nacions Unides, després d’haver rebut la Medalla de la Pau, i va fer un discurs de pau i sobre els valors de la nació catalana. En acabar el concert, interpretà el Cant dels ocells i es dirigí a tot l’hemicicle dient: «Els ocells, quan són al cel, van cantant per l’espai: “Pau! Pau! Pau!” I és una melodia que Beethoven i Bach, i tots els grans, haurien admirat i estimat. I, a més, és l’ànima del meu país, Catalunya.»

Al llarg de la seva vida, cal dir que sempre va col·laborar amb les entitats culturals vendrellenques, fins i tot donant-hi suport econòmicament, com ara en la confecció dels vestits del Ball de Diables del Vendrell. Un cas especial és el dels castells, que estimava molt profundament pels valors d’agermanament, tenacitat i esforç col·lectiu que representaven i que explicava que també feia de petit a la platja de Sant Salvador o que el van impactar en una actuació dels Xiquets de Valls. Sempre tenia entusiasme de participar-hi quan visitava el Vendrell i era un gran seguidor dels Nens del Vendrell.

Impulsor del Concurs de Castells

«Els castells se senten com un impuls atàvic, profund, de força gairebé religiosa, que incita als homes de la nostra comarca a alçar torres humanes que es drecen cap al cel. Jo mateix n’he fet, de petit a la platja de Sant Salvador, i tota la meva vida he servat al cor el fervent desig de col·laborar-hi. L’esforç agermanat, l’aridesa i l’equilibri dels castells són el símbol vivent de les sòlides virtuts de la raça catalana.»

L’any 1932 es va celebrar la primera edició del Concurs de Castells de Tarragona. Aquesta era una idea que havia proposat uns quants anys abans Pau Casals, quan ja era un músic de prestigi internacional. La seva idea era aprofitar l’empenta del món casteller per fer un concurs amb la voluntat de contribuir a millorar la consideració social i cultural dels castells. Casals va acabar presidint el jurat de les dues primeres edicions del certamen celebrades el 1932 i el 1933. En el anys següents no es va poder celebrar per la situació convulsa del país. En l’edició del 2022 el Concurs de Castells va homenatjar Pau Casals coincidint amb els 90 anys de la primera edició del Concurs.

MÉS INFORMACIÓ

Vil·la Museu Pau Casals
Avinguda Palfuriana, 67
43880 Sant Salvador, el Vendrell

www.paucasals.org
museu@paucasals.org
+34 977 684 276 

«Els castells». Cartell.
Autor: desconegut. Terraferma, Centre Català de Caracas (Veneçuela), 1973.
Codi: GRAF 06283. (Arxiu Fundació Pau Casals)