Entre els objectes diversos d’ús personal que formen part de la col·lecció Casals i que conserva la Fundació homònima, hi destaca una corbata de seda que té una sanefa en forma de pentagrames de color blau. Sens dubte, un element molt identificatiu per a un músic de vocació com el Mestre. I un tinter d’argila amb dibuixos de tons blaus, datat cap al 1950. És un recipient de base plana i cos octogonal, que porta a la part superior quatre forats per posar les plumilles i al mig un petit forat còncau amb tapa per posar la tinta. Al cos decoració amb casa i ocells en blau, la resta motius vegetals, florals i geomètrics. Aquest objecte lliga perfectament amb la importància de l’escriptura de cartes en la vida quotidiana del Mestre, ja que dedicava unes dues hores diàries a la correspondència i, actualment, es conserven un total de cinquanta mil exemplars de cartes al seu fons personal que es conserva a l’Arxiu Nacional de Catalunya.

També ens podem fixar en una tassa amb el mot Pau serigrafiat en blau en molts idiomes diferents. Es conserva junt amb un emblema de la Nacions Unides reproduït en l’etiqueta, amb la llegenda «UN We believe. Peace on Earth». Aquest objecte ens fa pensar en el paper d’ambaixador de la pau que va fer Casals arreu del món i en la relació que va mantenir amb les Nacions Unides, que va ser molt llarga i intensa. Després de la Segona Guerra Mundial va protestar amb el seu silenci pel fet que els aliats van mantenir la dictadura del general Franco. I, en aquest context de la Guerra Freda i l’amenaça nuclear, va mobilitzar-se en favor de la pau i la democràcia fins el final de la seva vida. Pau Casals va ser convidat a tocar en tres ocasions: el 1958, el 1963 i el 1971 (quan va ser reconegut amb la medalla d’or de l’ONU), i els seus tres discursos són una magnífica expressió del pensament i la sensibilitat d’aquest català universal.