El Picasso gay d’Horta de Sant Joan

Hi ha estudiosos que no li donen cap mena de crèdit, però el cert és que ho afirma un dels biògrafs de Picasso, el francès Henry Gidel: Picasso, el 1898, en la seva primera estada a Horta de Sant Joan, hauria tingut l’única experiencia homosexual de tota la seva vida.

Gidel no és qualsevol. És l’autor d’algunes de les grans supervendes biogràfiques de les últimes dècades a França. Entre les seves biografies més exitoses hi ha les de Coco Chanel, Sarah Bernhardt i la de Pablo Picasso (editada el 2003 en castellà per Plaza y Janés).

 

Aquesta és la història, segons Gidel. El 1898, Picasso té setze anys i s’allotja a casa del seu amic Manuel Pallarès, a Horta de Sant Joan. Pugen als Ports de Tortosa-Beseit, on pinten i hi passen una temporada. I és aquí, a la part alta de les muntanyes, quan Picasso s’hauria sentit atret per un jovenet gitano que els portava la mula de càrrega.

El biògraf francès –que cita a una altra biògrafa, Arianna Stassinopoulos, que, al seu torn, deia que li havia sentit explicar tal cosa a Françoise Gilot, una de les companyes de Picasso– escriu el següent, segons la versió castellana del llibre: “Entre él y Picasso se entabla primero una amistad ardiente, que sin duda llegó mucho más lejos. Los dos chicos sancionan su unión con un ritual que se remonta a la noche de los tiempos: el gitano, empuñando el cuchillo del que no se separa nunca, se hace un corte en la muñeca y pide a Pablo que haga lo mismo. Entonces mezclan su sangre en señal de eterna fidelidad. Pero el gitano, que comprende en seguida lo imposible de una relación profunda con un muchacho que no es de su raza, prefiere desaparecer. Una mañana, en la gruta, Pablo ya no lo encuentra a su lado… su lecho de hierbas y hojas está vacío. Se queda estupefacto. Su pena es muy grande. Regresa entonces a Horta con Pallarès”.

Quines coses! Si li posen música de guitarra espanyola, l’escena és digna de ser cantada per Antonio Molina o la Niña de los Peines.