Pau Casals. Del Vendrell al món

Durant la meva vida he viatjat per molts països i he trobat la bellesa arreu, però la bellesa de Catalunya em nodreix des de la infància. Quan tanco els ulls, veig el mar de Sant Salvador i la vila marinera de Sitges, amb les petites barques de pesca a la sorra, les vinyes, les oliveres i els magraners del Camp de Tarragona, el riu Llobregat i els pics de Montserrat.. Catalunya és la terra on vaig néixer i l’estimo com a una mare. Pau Casals 

Pau Casals ha sigut un dels músics més influents del segle xx. Violoncel·lista, director d’orquestra, compositor, humanista i ferm lluitador per la llibertat i la democràcia, el seu llegat el converteix en un dels noms més universals de la música i la pau. 

Nascut al Vendrell el 1876, va viure des de molt petit envoltat de música. El seu pare, Carles Casals Riba, era l’organista del Vendrell i amb ell va aprendre a tocar el piano, el violí i l’orgue. Amb 11 anys va iniciar els estudis de violoncel a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, on aviat va començar a destacar per les innovacions tècniques i pel seu virtuosisme en la interpretació. El 1899 va debutar com a solista internacional a París de mans del gran director francès Charles Lamoureux; començava així una carrera imparable que el portaria a tocar als millors auditoris de tot el món. La seva interpretació de les Sis Suites per a violoncel sol, de J. S. Bach, que va descobrir a Barcelona quan tenia 13 anys, va suposar una revelació en el món del violoncel, perquè va fer que aquestes composicions musicals passessin de simples exercicis tècnics a peces de concert. L’enregistrament que en va fer entre 1936 i 1939 és considerat avui dia com un document històric de referència. Al llarg de la seva vida, va posar la seva música al servei dels ideals de pau, justícia i llibertat, que ell considerava sagrats. El fet de negar-se a tocar a la Rússia soviètica i l’Alemanya nazi, l’ajuda que va brindar als refugiats exiliats de la Guerra Civil Espanyola, el seu posicionament de no tocar als països aliats per la seva tolerància envers el règim del general Franco i les diferents accions que al llarg de la seva carrera va emprendre i manifestar a favor de la pau, el van fer mereixedor, entre altres honors, de la Medalla de la Llibertat dels Estats Units (1963), la Medalla de la Pau de les Nacions Unides (1971) i de la nominació al Premi Nobel de la Pau (1958). Pau Casals va morir el 1973 a San Juan de Puerto Rico, on va viure els últims anys de la seva vida. “Potser no tornaré a veure Catalunya. Durant anys vaig creure que la llibertat tornaria a la meva volguda terra abans de la meva mort. Ara ja no n’estic tan segur. Tornarà, això ho sé, i em sento feliç davant d’aquest pensament, però hi ha la tristesa de pensar que potser jo no viuré per veure-ho”. Pau Casals va ser enterrat a Puerto Rico. Amb el retorn de les institucions democràtiques, al novembre de 1979 i complint el seu desig, les seves despulles van ser traslladades a Catalunya, on reposen definitivament al cementiri del Vendrell, la vila que va veure néixer i va bressolar un dels genis més universals de la música. 

Aquest amor per la terra, per casa seva, aquesta vinculació als paisatges que ens han acompanyat i que ens fixen l’arrel a una manera de ser, a una manera de sentir, és el que Pau Casals tenia amb el Vendrell: “Onsevulga que m’hagi trobat, en el curs dels meus viatges, tant l’ermita i la platja de Sant Salvador com la vida del Vendrell han exercit dintre meu una poderosa atracció. Una atracció que evocava –i evoca encara– el món meravellós de la infantesa…” Uns espais i uns paisatges que encara avui es conserven i ens fan reviure el Vendrell de Pau Casals: des de la seva casa nadiua, una casa del segle xix que ens permet conèixer l’ambient humil de la seva infantesa, passant per l’església de Sant Salvador, amb el magnífic orgue barroc que tocava el seu pare i que Pau Casals va tocar quan tenia nou anys, fins a la visita a la Vil·la Casals, la casa d’estiueig de Sant Salvador, actual Museu Pau Casals, el lloc i el llegat definitiu per explicar i entendre qui va ser Pau Casals com a home, com a músic i com a defensor de la pau.

El 1909 Pau Casals va comprar, a suggeriment de la seva mare, aquests terrenys a tocar de la platja de Sant Salvador. El complex integrat per la casa principal, les cases de convidats, la masia i el jardí era el paisatge que Pau Casals va projectar com a espai de repòs i com a record constant de les pròpies arrels lligats a la seva vila natal, el Vendrell, i al seu barri marítim, la platja de Sant Salvador. Anys després, a començaments dels anys trenta, Pau Casals va encarregar les obres d’ampliació i reforma de la casa a un bon amic seu, l’arquitecte Antoni Puig Gairalt. La casa es va anar convertint en un petit museu personal on Casals anava acumulant records, documents, fotografies, objectes significatius com la Carabasseta (el seu primer violoncel, que li van fer son pare i Peret El Barber) i sobretot la seva gran i magnífica col·lecció d’art català de finals del segle xix i principis del xx. 

Avui dia, tot aquest llegat conviu en aquestes estances impregnades del genial músic. Unes estances –el rebedor, el dormitori, la sala de música, la galeria interior– i uns espais –els jardins, la galeria exterior– que ens parlen d’un home metòdic, amb una gran consciència històrica, que es relacionava tant amb els líders més importants del moment com amb els pescadors de Sant Salvador, que estudiava, componia i tocava insistentment, que batallava per fer arribar la música a tothom i que lluitava amb fermesa i coherència contra les injustícies i les guerres. La museïtzació de la casa s’organitza entorn dels grans eixos que definien el caràcter del músic i la mateixa casa fa la resta, mentre que els jardins fan de connectors entre aquell paradís somiat on aturar el temps i rememorar la infància, el seu llegat i el paisatge que l’envolta: el mar, les vinyes, les oliveres i l’Àngel Tobies, que des de dalt de tot del campanar de l’església del Vendrell, ens assenyala cada dia la direcció del vent. 

Núria Ballester Valveny 

Directora del Museu Pau Casals