L’aventura d’anar a visitar Pau Casals
Per a molts vendrellencs, Pau Casals serà sempre “el mestre”, mestre de la música i de la vida. Casals és, en la memòria col·lectiva del Vendrell, molt més que un violoncel·lista; és una mena d’ideologia. I això que des que se’n va anar a l’exili el 1939, només un cop va poder tornar a posar els peus a la seva casa del barri marítim de Sant Salvador, el seu paradís.
Allunyats pel franquisme, la relació de Pau Casals amb els seus veïns vendrellencs va ser una relació a distància que no es va estroncar mai. El culte popular al “mestre” es va traduir en peregrinacions a Prada de Conflent, primer a títol individual i, a partir dels anys seixanta, de forma col·lectiva.
El 1964, un veí del Vendrell anomenat Josep Esteve, que sentia autèntica devoció per Casals, es va proposar anar amb autobús fins a Prada. Els van obligar a tots a fer-se un passaport col·lectiu especial i a alguns els va tocar haver-se de responsabilitzar davant la Guàrdia Civil del que pogués succeir a França.
Va ser el cas de Josep Esteve, que va donar la cara per tots els viatgers i es va comprometre a què, un cop al país veí, no es faria cap acte contra el règim franquista i que no es cantaria la Internacional sota cap concepte.
La peregrinació vigilada va anar bé, i al primer dels viatges organitzats en van seguir d’altres més multitudinaris en els anys successius. Amb sardanes i amb castells aixecats expressament per fer feliç al “mestre”.
Casals va morir el 1973 i, com no podia ser d’altra manera, va demanar ser enterrat al Vendrell al final de la dictadura. Les seves restes van ser traslladats a la localitat en 1979.
*La secció “Quin geni!” del nostre blog que vol compartir amb vosaltres algunes de les anècdotes, vivències, aventures i peripècies de Gaudí, Miró, Picasso i Pau Casals en els paisatges de Reus, Mont-roig, Horta de Sant Joan i El Vendrell, respectivament.
Subscriu-te al nostre newsletter al següent enllaç http://eepurl.com/