I Hemingway no va poder fer la foto
Ernest Hemingway va arribar un bon dia al Mas Miró sense previ avís. Era amic del pintor, coneixia el mas i aquell dia pretenia simplement que li deixessin fer una fotografia de la masia. Estava enamorat del quadre “La masia”. Però Joan Miró no hi era, aquell dia, i el masover tenia ordres estrictes de no deixar fer fotografies del mas sota concepte, a ningú, fos qui fos.
La història l’explica Angelina Rovira, filla dels que van ser masovers del Mas Miró entre els anys 1955 i 1975. No és gaire complicada. Hemingway es va presentar a la masia de manera inesperada i li va explicar al masover, Eugeni Rovira, quina era la seva intenció. No necessitava més de cinc minuts. Però el masover es va limitar a explicar-li que tal cosa no li seria possible, es posés com es posés, perquè tenia ordres precises en el sentit contrari i que pensava acomplir-les. I Hemingway vinga a insistir i l’Eugeni Rovira vinga a dir-li que de cap manera, que li sabia molt greu. L’escriptor nordamericà no s’ho podia creure. Només volia una foto, i la discussió va anar pujant de to. Però, al final, Eugeni Rovira va resistir i va guanyar la partida. Així que Hemingway no en va ser cap excepció i va haver de marxar de Mont-roig sense la fotografia de la masia de Miró que volia, enfadat i incrèdul per la negativa.
Ernest hemingway en una imatge del 1930. Font: City of Toronto Archives.
Un cop assabentat de la visita inesperada, al cap d’uns dies, a Miró tampoc li va fer cap gràcia que Hemingway s’hagués presentat al mas de Mont-roig sense avisar-lo. Ho va trobar una falta de cortesia absoluta, i així li va expressar al masover, a qui va felicitar per haver foragitat sense foto al nordamericà. Era un home d’ordre en les relacions, Joan Miró. A la masia es dedicava a pintar a totes hores, i les visites que rebia eren comptadíssimes.
Al mas, Miró pintava, deixava que la seva dona Pilar el cuidés (“no mengis això, pren-te la pastilla”) i sortia a passejar per les finques i a fer la migdiada sota un garrofer. Aquesta era la seva vida de cada dia, i pel que fa a les relacions humanes, es limitaven als masovers, els veïns de finca i poca cosa més. Eren relacions gairebé familiars. I les visites no concertades corrien el perill d’alterar-ho tot. Hemingway, no photo.
*La secció “Quin geni!” del nostre blog que vol compartir amb vosaltres algunes de les anècdotes, vivències, aventures i peripècies de Gaudí, Miró, Picasso i Pau Casals en els paisatges de Reus, Mont-roig, Horta de Sant Joan i El Vendrell, respectivament.
Subscriu-te al nostre newsletter al següent enllaç http://eepurl.com/
