Casals en temps de refugiats

Més enllà d’un gran músic, Pau Casals va ser un humanista que, des de l’exili, a partir del 1939, va dur a terme una infatigable tasca en ajuda dels espanyols i catalans que havien hagut de fugir de la persecució franquista. Instal·lat a Prada, la seva habitació del Grand Hotel es va convertir en una oficina des d’on adreçava milers de cartes a persones i organitzacions internacionals per demanar ajuda. Fins al punt que amb el seu gran amic Joan Alavedra van llogar un camió i un xofer que es dedicava a repartir paquets de menjar, medicaments i roba als internats dels camps de concentració francesos.

L’allau de peticions individuals que li demanaven ajuda era imparable, i Casals responia i mirava d’ajudar gairebé tothom que li escrivia.

Així que va deixar escrit: “Poc després d’arribar a Prada, vaig visitar alguns camps de concentracioó, Ribesaltes, Vernet, el Voló, Setfonts, Argelers… En veure aquelles terribles condicions, vaig sentir que tenia un deure. Així que vaig iniciar correspondència amb molts refugiats, tractant d’alleugerir llur sofriment amb algun diner i amb paraules d’encoratjament (…). Escrivia tantes cartes que les meves mans tenien tendència a tremolar”.

No van ser simplement paraules. Es conserven pàgines i pàgines on figuren les donacions econòmiques que Casals va fer entre el 1938 i el1940. La llista completa suma un total de 142.092 francs francesos. Tota una fortuna. Al canvi actual, més de 30.000 euros.