Pablo Picasso va fer cap a Horta de Sant Joan el 1898, i ho va fer en companyia de Manuel Pallarès, amic íntim, també estudiant de pintura i fill del poble. Després d’unes setmanes recorrent la vila i els voltants, dibuixant i pintant paisatges i escenes diverses, tots dos van decidir passar el mes d’agost a la serra dels Ports. Els dos amics pinten i viuen de forma primitiva. La vida a la natura inspira i entusiasma Picasso, que d’aquella estada en deixa dibuixos i esbossos de pastors, cabres i pastures.

Joan Miró va passar gairebé tots els estius de la seva vida, entre el 1911 i fins al 1976, en el mas de la fotografia, a Mont-roig del Camp. Mas Miró és el santuari de l’artista, on crea el seu particular univers, estretament lligat a la terra i l’agricultura. De fet, el mas és el model del quadre La masia, l’obra més coneguda de la seva etapa figurativa i que actualment s’exposa a la National Gallery de Washington. El mas és visitable avui dia, com a seu de la Fundació Mas Miró.

Antoni Gaudí va ser batejat a la Prioral de Reus, el temple religiós més emblemàtic de la capital del Baix Camp. Però la seva relació amb aquesta església no s’acaba aquí perquè Gaudí estava captivat pel disseny de l’escala interior del campanar. Es tracta d’una escala helicoïdal amb l’eix buit, que va reproduir a les escales d’accés als campanars de la Sagrada Família, segons recull  el seu deixeble César Martinell a la monografia que li va dedicar.

Va ser a l’església del Vendrell que Pau Casals va començar la seva singladura musical, substituint al seu pare al teclat de l’orgue en algunes ocasions, encara que per fer-ho haguessin de construir-li expressament unes alces que li permetessin assolir còmodament els pedals del superb instrument. En Pauet Casals, amb només vuit anys, ja sorprenia els feligresos per la seva vàlua musical prodigiosa. L’orgue que el va inspirar (del segle XVIII) encara es conserva, perfectament restaurat.

“Tota la meva obra és concebuda a Mont-roig”, deia Joan Miró, que va convertir el mas d’estiueig i el seu entorn en font d’inspiració i creació.  La terra i el treball dels pagesos, la natura i el paisatge són elements presents en tota la seva primera producció pictòrica. El paratge de la Roca va donar lloc a un quadre de clara influència cézanniana: Mont-roig, Sant Ramon. La posició de l’ermita de Sant Ramon (a la foto), les formes cúbiques del penyal roig i tot el conjunt, van captar l’atenció de l’artista.

Que l’arquitecte Antoni Gaudí observava la natura a l’hora de crear formes, figures i elements arquitectònics, és de tots prou conegut. Però fixin-se en la imatge: una senzilla flor del crespinell (del gènere Sedum), que  es localitza al Baix Camp. No és casual que a aquesta mena de crespinell hi ha qui el conegui com: “Crespinell de Reus”. Una planta que s’assembla d’una manera increïble als pinacles de les torres dels apòstols de la Sagrada Família, tot i que el correcte seria que diguéssim que les torres s’assemblen a la flor del crespinell.

El que veuen a la foto superior és el convent de Sant Salvador, un dels indrets picassians per excel·lència d’Horta de Sant Joan. Picasso se sentia captivat per aquest convent i la muntanya de Santa Bàrbara que l’acull. Durant la primera estada que va fer en aquest poble de la Terra Alta, el 1898, ja va pintar el conegut quadre a l’oli La processó al convent, actualment en una col·lecció particular.

El 1910, consagrat internacionalment, Pau Casals va fer construir una casa d’estiueig al passeig marítim de Sant Salvador, al Vendrell (que avui dia és la seu del Museu Pau Casals). Avesat a viatjar arreu del món, d’auditori en auditori, el viol·loncel·lista trobava, en la platja i el mar, la calma i la inspiració que necessitava. “Afortunadament, durant els meus viatges per tants països mai he abandonat el nen del Vendrell”, deia sovint.

El paisatge d’Horta de Sant Joan va captivar Picasso en les dues estades que hi va fer, el 1898 i el 1909. “Les meves emocions més pures les he experimentat en un gran bosc d’Espanya on, als setze anys, em vaig retirar a pintar” li va escriure a Guillaume Apollinaire. Un paisatge muntanyós i rural que ja pinta el 1898, que segueix inspirant-lo un cop viatja a París (el que es coneix com “Les evocacions d’Horta”) i que el 1909 integra en els retrats cubistes que pinta al poble, en un estiu d’activitat pictòrica absolutament frenètica.